estrangeria 2

Un dia i mig abans de marxar de viatge, mentre dinava amb uns amics, un dels funcionaris del servei d’estrangeria em va trucar per informar-me que podia passar a recollir el meu permís. Ja el tenien.

Una gran alegria em va recórrer pel cos. Una gran tranquil·litat. Emocions ràpidament estroncades en ser conscient que hi ha moltíssims estrangers que viuen a Mauritània que mai no podran tenir-la i que han de viure pensant que en el moment menys pensat la policia els pot deportar per terra fins la frontera. Perquè malauradament el tracte que el govern maurità dóna als europeus no és el mateix que el que dóna als africans del sud de Mauritània. Perquè l’ambaixada responsable de l’escola on treballo ha fet negociacions pels treballadors locals del col. Però no tots, només pels europeus.

Se’m regiren els budells…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús