dakar l’adolescent

Vaig tenir la sort la setmana passada d’anar cinc dies a Dakar. Dos d’oci i tres de formació. Dos de redescoberta de la mà d’una amiga resident a la capital sengalesa. Restaurants de tots els racons del món, activitats d’oci de les més variades, gran ventall de teràpies de salut, supermercats amb les lleixes plenes de productes, gent i més gent passejant, fent esport, escoltant música… Contaminació, embussos, macroescoles…

Dakar no para de créixer exponencialment. Com un humà adolescent. Està lluny de la ciutat que vaig trepitjar per primera vegada el 2000. Venint de Nouakchott, és recurrent reflexionar com dues ciutats tan properes poden ser tan diferents.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús