mansour

La Güera és una població situada en territori saharaoui que els espanyols van fundar el 1920 mentre administraven la zona. És a Cap Blanc, a tocar de la ciutat mauritana de Nouadhibou. Allà va fer l’escolarització Mansour, l’home d’una seixantena d’anys que ens va acollir a mi i a una companya antropòloga a Chami.

Un investigador maurità ens va passar el seu contacte i ja el primer intercanvi verbal per telèfon fou prometedor. Mansour, que parla espanyol perfectament, és un home afable, hospitalari i molt viatjat. Infermer de formació, va formar part del Polisario. Ha viscut a Mauritània, Sahara Occidental, Argèlia, l’antiga Iugoslàvia, Cuba, Mèxic, Panamà… i ara viu a Chami.

Té una casa no excessivament gran, d’una planta i d’estructura rectangular. Hi ha una cuina, una sala amb tele, i dues habitacions. Fora, a uns deu metres devant la casa, la peça que fa les funcions de letrina i de dutxa. Tant la casa com la dutxa tenen electricitat i aigua corrent, com totes les parcel·les de Chami. Tenir la sensació d’estar al camp maurità però obrir l’aixeta i que surti aigua -per cert, a major pressió que la de casa de Nouakchott-, és una sensació força estranya.

Mansour ha construït una casa exactament com la seva adosada a aquesta. I està construint una tercera. La segona la lloga per exemple a un noi que treballa a Tasiast, una gran explotació d’extracció d’or situada a uns 150 km de Chami. A un centenar de metres de casa seva, mansour té una altra parcel·la on produeix maons de qualitat, tant per construir edificacions com un altre model tipus llamborda. Ven la producció a grans empreses, sobretot a Tasiast. Maons, llambordes, tanques de ferro, roba per treballar, màscares… Una mica de tot.

Quan vam arribar a Chami ens va venir a buscar a la carretera i ens vam instal·lar a casa seva, una llar sense mobles, com la majoria de les que hi ha aquí. Les habitacions tenen estora i un seguit de matalassos que ocupen tres dels quatre cantons de l’espai i que serveixen de sofà i de llit. Al centre de l’estança es disposa eventualment una taula baixeta per dormir i llestos. Mansour viu amb dues de les seves filles, una de 18 anys i una de 37, així com la filla d’aquesta, que té dos anys. Tota la família va fer-nos passar una estada molt agradale.

Mansour és molt conegut a Chami, segurament per la seva feina però també gràcies al seu carisma i simpatia. Això ens va obrir les portes a l’hora de fer entrevistes per la petita recerca antropològica que am dur a terme.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús