cerca i transformació d’or

L’abril de 2016 el govern maurità va vendre permisos a particulars per explotar l’or a una zona del Nord del país que fins aleshores estava sota el monopoli de multinacionals. Cal dir que a Mauritània hi ha una de els bretxes d’or més importants del món.

A Nouakchott vam presenciar les llargues cues al Ministeri de les Mines per aconseguir un permís d’explotació. Després una zona propera a casa meva es va convertir en el lloc d’adquisició de material per anar a buscar or. El preu de les màquines detectores d’or es va multiplicar exponencialment. Els podents van invertir; els menys rics van associar-se per acumular capital. Les pick-ups que es dirigien a buscar or sortien a centenars de Nouakchott. Era espectacular.

Ara es veu que l’or ja no es troba a la superfície. Els cercadors perforen el sòl i en treuen pedres, que posen en sacs i, segons he observat aquests dies, els envien a Chami. Allà comença un procés dur i penós per adquirir or.

El primer pas és picar les pedres. Una sèrie de icapedrers asseguts a terra piquen i piquen les pedres. Sense dies de festa. Sense pausa. Sense màscares per aïllar-se de la pols generada. Picar i picar.

Un cop les pedres ja són més petitones, d’uns 2 centímetres de diàmetre, es posen en unes màquines que les transformen en pols. El soroll és notori i present a la ciutat de 8h a 22h. L’administració de la ciutat ha hagut d’introduir aquest tipus de normativa per trobar una entesa entre els habitants de Chami i la població flotant d’homes que treballen al sector de l’or. Cada màquina està situada en una parcel·la, que el cap de la unitat de transformació de l’or lloga al propietari. Aquests caps solen ser homes de negocis amb poder adquisitiu que de tant en tant pugen a Chami a controlar la seva inversió.

E aquesta pols cal cercar les partícules d’or. En un poal de plàstic un treballador posa un grapat de pols, aigua i un element químic que evidencia la presència de partícules d’or. És un procés lent i en el que l’única protecció del treballador és un guant per evitar el contacte directe amb l’element químic.

Un altre treballador acumula les partícules dor, les cobreix d’un químic que pel que vaig entendre focalitza la calor en un punt i aplica flama amb una mena de soldador fins que aquelles partícules esdevenen una pepita d’or.

Un procés llarg i penós que desconeixia completament. La meitat de la població de Chami són treballadors que participen en aquesta cadena productiva. Ha estat un regal inesperat per la ciutat nova, car generen un seguit de necessitats econòmiques que beneficien la ciutat. Han de menjar, s’han de vestir, han de comprar crèdit pel telèfon, etc. S’han obert botigues de material relacionat amb l’or i fins i tot botigues de compra d’or, que abans eren tan sols a Nouakchott.

Ara miro l’or d’una manera diferent. I em vaig sentir ben incòmoda quan un treballador em va regalar una pepita d’or. La de feina que els comporta per donar-la a la guiri observadora!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús