projectes embrionaris

Demà començarem la tercera setmana de feina. 32 enquestadors repartits per la ciutat compten vehicles i en alguns punts fan entrevistes als conductors. És un estudi previ a la confecció del nou Pla Director d’Urbanisme.

En la majoria de punts o estacions hi ha 6 persones, que passen 12 hores juntes. Aquesta proximitat ha desencadenat en molts casos en certa amistat. L’ambient que s’ha generat en els equips és molt agradable.

Em crida l’atenció un dels grups perquè entre ells han pactat posar en marxa un petit negoci en acabar la fena que fan amb mi. Es tracta d’un galliner. Aquí n’hi ha força. Cal llogar un local, comprar pollets i criar-los perquè facin gallines. El negoci rau en vendre ous i gallines.

Jo pago per feina feta, i evidentment ni em passa pel cap pensar què faran els treballadors amb els diners. Se’ls han merescut i són seus. A un altre nivell, és com quan dono diners als pidolaires; tampoc faig hipòtesis per jutjar què en faran dels diners. Que se’ls gastin en el que per ells sigui prioritari.

Ara bé, saber que aquests nois i noies, que han estudiat carreres universitàries però estan a l’atur des de fa temps i no tenen gaires esperances de trobar feina, volen intentar engegar un projecte propi que els generi beneficis, m’omple d’admiració i satisfacció.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús