la influència de la tele en els infants

Dissabte vaig anar a casa d’un amic (i mestre) sociòleg maurità. “A la carretera que du al port de pescadors trobarás la Botiga Groga, agafa la segûent pista i gira a la sisena pista a la teva esquerra. És la casa número tres”. Vaig trobar fàcilment la casa, tot i que no coneixia la referència principal, la Botiga Groga. Per als ve*ins de la zona és un punt que els ajuda a orientar-se, així que van poder mostrar-me’l.

A casa seva, a la petita sala, hi havia un amic seu inspector de finances i el meu amic. Feia tmeps que no ens havíem vist. Vam parlar de generalitats. De política nacional i internacional. D’amics en comú. Tot plegat amb la ràdio de fons. La tele estava apagada (fenomen rar a Nouakchott).

Tot parlant de l’aprenentatge de llengües, els dos van dir que els seus fills parlen un francès molt influenciat pels dibuixos animats. Molt més informal, doncs, del que parlaven ells a la seva edat i que aprenien únicament a l’escola. D’aquí van saltar a relfexionar sobre la influència de la tele en la manera de fer i de pensar dels joves. El meu amic ens va voler explicar una anècdota per reflectir aquest pes que exerceix la tele: tot menjant, l’altre dia el seu fill petit de 6 anys li va demanar com s’havien conegut ell i la seva mare. El pare va respondre, però li va explicar al nen que en la majoria de famílies peuls aquesta pregunta seria concebuda ocm una manca de respecte i el nen hauria rebut un bolet.

Em va sorpendre molt. És cert que la distància generacional aquí sol ser forta. I tota difuminació d’aquesta distància és irrespectuosa. Allò que per nosaltres és una pregunta lligada a la curiositat -humana i infantil en particular-, per als peuls és una mostra de mala educació. Quant em queda per aprendre (espero que sense mancar el respecte)!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús