farmàcia sense medicaments

Passo uns dies a Nouadhibou, la sempre anomenada capital econòmica del país.Tinc més sensació de ser en una ciutat aquí que a Nouakchott. Hi ha voreres, activitat humana al carrer, zones on la construcció d’habitatges segueix unes normes… la planificació urbanística ha estat respectada.

M’allotjo en un barri del sud, el barri de la SNIM, la Société Nationale et Industrielle de Mauritanie. Queda allunyat de la ciutat. Les cases estan organitzades per blocs, de cases d’una planta o de petits edificis de tres pisos d’apartaments.

Ahir per la nit vaig anar a fer un tomb pel barri. Hi havia gent passejant, adolescents parlant al carrer, jugadors de petanca… hi havia vida al carrer! Qulcom que en certs barris de Nouakchott manca.

VOlia comprar paracetamol. Em van explicar on hi havia una farmàcia. EL responsable era devant la farmàcia, assegut.

-Que busques la farmàcia? És aquí! Passa, passa!
-Qu bé. Vull paracetamol.
-Ah, no n’hi ha…
-Una farmàcia sense paracetamol?
-És que no tinc l’autorització per vendre medicaments.

Efectivament, hi havia pasta de dents, gasses, esparadrap… els productes d’una parafarmàcia. Però cap medicament. A la farmàcia del barri…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús