lacoste

Sortia de casa l’altre dia tot caminant quan vaig veure dos veîns observant una paret. Reien. Miraven. Tenen uns 10 anys i són arabòfons. En francès, vaig demanar-los què hi havia que captava la seva atenció. Es van mirar. No sabien com explica-m’ho.

-Tu… coneixes Lacoste?
-Sí..
-Hi ha un lacoste que surt i després s’amaga.

Hi havia un llangardaix. Rèptil que suscita moltes pors aquí. El que a mi em va fer somriure va ser el fet d’anomenar Lacoste l’animal.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús