el senyor

Ahir vaig anar a dinar amb una amiga. Vam menjar un yassa (arròs blanc amb salsa de ceba) deliciós. Normalment a la salsa hi ha pollastre, però ahir el vam menjar amb una orada boníssima. Havent acabat, vaig acompanyar l’amiga a la seva feina i em disposava a anar a casa quan, en una pista, un cotxe estava tan mal aparcat que no em deixava passar. Vaig intentar fer mitja volta, però era impossible maniobrar. Vaig tocar el càxon. Res.

Al cap d’una estona va sortir la dona de fer feines d’una gran casa a comprar algo a la botiga. Li vaig preguntar si el cotxe era seu. Va respondre afirmativament i em va dir que avisaria el conductor. Deu minuts més tard la noia va sortir de la casa amb unes claus.

-Tu ets capaç d’aparcar-lo bé?
-Sí, va, dóna’m les claus. Com és que el conductor no pot sortir?
-És que està menjant…

Quins pebrots!

Vaig entrar al cotxe i vaig adonar-me que era automàtic i no vaig captar gaire bé com funcionava. Un altre cotxe estava esperant després del meu, s’havia creat un petit embús. Li vaig anar a explicar la situació i el noi va aparcar el cotxe automàtic del senyor que estava menjant. I aquí senyor té connotació de gènere però també de posició social. Per aparcar-lo bé va haver de situar-lo a uns 100 m de la casa. La noia de fer feines es va queixar, perquè ho trobava llunyíssim. Estic segura que més tard el senyor li va cridar l’atenció.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús