al súper

Un dia entre setmana, al vespre, vaig decidir anar a un supermercat al que feia temps que no anava a comprar. Vaig omplir el carro a la meitat. Em sorprèn encara com de descarada és alguna gent mirant i analitzant el contingut dels carros dels altres. No ho entenc. O potser fan estudios sociològics o antropològics sobre el consum.

Vaig arribar a la caixa amb el meu carro mig ple. En aquest súper hi ha dues caixes, amb les seves zones per deixar els productes dels clients paral·leles. Només hi havia un caixer. I una caixa operativa. Em vaig posar a la fila. Només hi havia una persona devant meu. Va arribar un senyor que volia comprar tan sols una planxa. Li vaig dir que podia passar, que tenia només un producte i a mi no em feia res esperar un momentet. Va passar. I darrere seu, com si fos una sardineta, una senyora va intentar passar també.

-Perdoni, on va?
-Jo també passo.
-Mmm… té el mateix volum de productes que jo. Al senyor l’he deixat passar per cortesia, perquè només vol pagar la planxa.
-Jo també passo.
-No.

La seva mucama anava enganxada darrere la senyora. Com que van veure que jo no baixaria del burro, la senyora va començar a insultar-me i maleir-me, mentre la mucama em mirava de manera desafiant. La cosa estava tan encesa, que el pobre caixer va obrir la segona caixa i va fer passar per allí la senyora. Mentre, l’home de la planxa i jo esperàvem.

Una escena patètica que mostra les forces de poder que regnen aquest país. La senyora era mora de bona família.

1 comentari

  • rosa Mateu

    06/11/2017 15:40

    Aquestes situacions ,també es donen aquí…i fan una ràbia….

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús