Maalouma (amb dues as)

LA vaig veure per primera vegada en directe a l’estadi del barri del Cinquième. Una mora cantant en un barri de negres. Aquest detall ja és transgressor o, si més no, poc habitual per aquestes contrades. Una cantant no excessivament jove (ara té 58 anys) que, vestida amb melhefa, va agafar la guitarra i la va llençar un cop va acabar una sèrie d’arpegis. Em va semblar molt rockera. Ha sabut agafar la música tradicional mora i donar-li un toc més melòdic, més popero.

Té uns ulls expressius i un llenguatge corporal que transmeten alegria. Ahir vaig tenir la sort d’assistir a un concert acústic de Maalouma acompanyada de músics brillants. En una hora, va connectar amb el públic i va escalfar un vespre fresc.

Fou senadora des de 2007, i s’integrà a les files del partit del president Aziz el 2009, i s’oposà a les reformes constitucionals que aquest va promoure ara fa uns mesos i que va sotmetre a referèndum a l’estiu. Una veu que exopressa oposició en un país que està lluny de vetllar per la llibertat d’expressió. I que va patir les conseqûències amb un arrest domiciliari de dos mesos. El concert d’ahir era per recaptar fons per la seva fundació i per ella, una ajuda en moments difícils per la diva mauritana. Maalouma Mint Mokhtar Ould Meidah, als meus ulls una gran dona.

Aquí, una intervenció seva.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús