campionat de tir

Vam sortir dissabte pel matí de Nouakchott. Ben d’hora. A les 8 del matí. Un amic francès va passar a recollir-me per casa i vam anar a buscar un company seu maurità, que seria el nostre amfitrió durant el dia.

Vam anar a Tiguint, a uns 100 km al sud. És una població de carretera situada en l’eix que uneix la capital mauritana amb el Senegal. Una carretera ben important, però actualment en un estat més que lamentable. Els esvorancs són tan nombrosos que conduir resulta complicat i cansat.

Mohamdi, el nostre amfitrió, és membre d’un equip de tir maurità. Estan federats, i participen en concurs. Dissabte hi havia un concurs a Tiguint i ens ho va convidar. És un esport ben popular entre els arabòfons mauritans. Popular per conegut, no per barat.

El camp de tir era en una zona de dunes. Tres equips, deu homes per equip. Tres rondes. Tres tirs per ronda per persona. Cada tirador s’estira per terra, disposa la carabina sobre un sac ple de sorra per guanyar estabilitat i prova sort. Tres ampolles de vidre a 200 metres. Hi havia una khaima instal·lada per als participants i el públic, i una de més petita per al comentarista i els membres de la federació de tir. Cada vegada que passava alguna cabra per darrere les dianes, el comentarista aturava els tirs. Si un tirador fa diana, la tradició vol que doni diners al griot, un home que canta i anima els participants.

Dissabte van fer una ronda, i diumenge dues. Després del a primera ronda, el millor tirador era Mohamdi. Va trebcar dues ampolles en tres tirs, quelcom que es veu que és excepcional. Al final del campionat, hi ha un premi per al millor equip i per al milor tirador individual.

Vam passar un dia diferent i molt distret. Per fi vam poder participar, almenys com a observadors, d’un campionat d’un esport tan present en la comunitat arabòfona mauritana.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús