Diouf (menor en mobilitat)

Començo una sèrie de fragments d’històries de vida de menors en mobilitat a Mauritània.

Vinc de Guinea Conakry, de la zona de Boke. Tinc 18 anys i visc a Aioun. Vaig estudiar a diverses ciutats. Vaig començar al meu poble d’origen, on vaig aprendre fins al cinquè curs. Després d’això, vaig ser transferit a una subprefectura anomenada Koumbie, on vaig romandre durant 5 anys. Allí vaig obtenir el meu graduat. Després vaig anar a la prefectura de Koundiara, a la frontera amb Senegal, per fer batxillerat. Parlo poulaar i francès. Entenc l’àrab i l’anglès, però no puc parlar-los.

Acabats els estudis no vaig trobar feina i vaig demanar al meu pare que em deixés marxar en aventura a l’estranger. Va acceptar. El meu oncle patern viu a Rosso. Vaig contactar amb ell per telèfon i em va dir que Mauritània és un país islàmic i que aquí no hi ha problemes. Vaig venir a Mauritània passant per Senegal. No vaig tenir problemes a les fronteres, ni tan sols en el ferri de Rosso.

Una vegada a Rosso em va dir que el millor era aprendre un ofici. Em va confiar a un perruquer. Un cop adquirits els coneixements tècnics, vaig anar a Nouakchott, on vaig ser-hi 6 mesos treballant. Però Nouakchott no m’agradava gaire. Hi ha molt de trànsit … A Nouakchott vaig fer amistat amb un noi d’Aioun, que em va aconsellar anar-hi. Així ho vaig fer, i vaig trobar feina.

El meu pare viu a Mali. La meva mare va morir el març de 2017. Un dia la meva mare em va trucar per dir-me que estava malalta i que, si volia la seva benedicció, havia d’anar ràpidament. Recordo que era un dijous. El divendres, tornant de la pregària, vaig preparar el meu equipatge, vaig recollir els meus estris de perruquer i vaig marxar cap al Mali. Em vaig quedar amb ella durant uns dos mesos. Quan va morir, vaig tornar a Aioun.

Per al futur, tinc diverses idees en ment. Guanyar diners aquí Aioun i tornar a Guinea seria una possibilitat. Una altra opció seria provar d’anar a Europa. Allà tinc amics i tots han tingut èxit. Estic en contacte amb aquests amics, que m’expliquen com és la vida a Europa, com treballen amb els europeus. Aquestes experiències seves m’animen a voler anar a treballar a Europa. Una tercera opció és romandre a Mauritània.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús