sota control

Una alumna d’uns 13 anys ve sovint a veure’m i m’explica els seus problemes, centrats sobretot en la mala relació amb la seva mare. L’adolescent és la filla gran d’una família amb molts mitjans econòmics. La mare fa negocis, el pare treballa a la universitat i al govern. Donen importància al coneixement, i prova d’això és que les dues filles que tenim al cole llegeixen molt i s’expressen molt bé.

La mare vol que la major es faci veure per un psicòleg. Es veu que la nena, pel que m’explica, hi està d’acord, però no vol que sigui un maurità. Segon ella, estan massa subeditats a la religió i les relacions de força d’aquesta cultura. Com que cada estiu van als Estats Units, prefereix veure allí un psicòleg. Això sorprèn, però el que em va deixar catatònica l’altre dia va ser el que em va explciar després la nena: la seva mare paga uns 120 euros al botiguer de davant de l’escola i al botiguer del costat de casa seva perquè controlin la nena i expliquin a la seva mare si parla amb nois, si fuma, etc. Quina angoixa per una adolescent saber-se tan controlada. No m’estranya que la nena digui que l’únic que vol és fer 21 anys, ser major, casar-se i ser independent de la mare.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús