homenatge a l’Arale

Comença a apretar la calor. I la humitat. Em llevo de la migdiada. No tinc ni una mica de cafè a casa. M’arrossego i vaig fins al súper. Quan entro veig que no hi ha llum.

-Puc fer les compres, si no hi ha llum? – pregunto als treballadors del súper.
-I tant que sí, senyora! Wallahi (traducció: “per déu que sí”).

Amb certa incomoditat, perquè no veig bé els productes, selecciono el que vull. Una vintena d’articles. Vaig a la caixa.

-Ui… és que no hi ha llum. No podem cobrar-te.

I em ve al cap el gest de l’Arale davant de situacions inesperades. I marxo. I tinc calor, i tot és més pesat quan fa calor. Però en el fons m’alegro de continuar sorprenent-me després de tants anys en aquest país.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús