crits de dolor

La filla del propietari de casa, la joveneta que va tenir un bebé fa no encara dues setmanes, ahir cridava i plorava de dolor tan fort que vaig sortir de casa per veure què passava. Era angoixant sentir aquell patiment, i imaginar quant de dolor deuria tenir.

Vaig sortir per veure què passava. El pare de la noia, que parla un francès perfecte, em va explicar que el dolor era conseqûència de la cesàrea. Ja hi vaig comprendre tot. Aquí els cesàrees són de carnisseria. Tot i així, aquell dolor no era normal, segurament s’havia infectat la ferida. El pare va afegir una altra problemàtica: la seva filla està malalta (així qualifiquen les dones embarassades i que recentment han donat a llum) i el nombre incessant de visites pesades no li és beneficiós. Em va sorprendre que un maurità fos crític amb la recepció de gent… li donen tanta importància, aquí!

Vaig oferir-me per acompanyar la noia a l’hospital, però em van dir que ella preferia que vingués el seu marit a buscar-la. Cap a mitjanit vaig deixar de sentir gemecs, i vaig per tant deduir que l’havien acompanyat a l’hospital. Així espero.

En situacions així t’adones de la perillositat dels embarassos, els parts i els post-parts, i de la sort que tenim de tenir un sistema medic tan bo com el nostre.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús