de barbes

Ja va sent una tradició, quasi un ritual, la tornada a Nouakchott al setembre, la calor xafogosa, l’arrabcada pausada del període post-vacacional palpable en la ciutat, i els tràmits per renovar-me el permís de residència.

Podria reflexionar sobre la meva participació en el que s’anomena la petita corrupció per aconseguir el meu permís. Però no és el dia. El que em va sobtar l’altre dia era el gran nombre de barbuts, de musulmans de naixement o conversos, que feien cua amb el mateix objectiu que jo. L’estètica és molt concreta: barba, kufi, gel·laba sovint marró fins als turmells… solen ser francesos d’origen algerià. També hi havia dones en niqab. Són personatges que no participaven del paisatge maurità fa uns anys. Mauritània sempre ha tingut bona reputació com a destí per aprendre o aprofundir en el coneixement musulmà, però la presència de tants musulmans estrangers no havia estat tan palpable com fins ara.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús