creure-hi

Avui un amic m’ha donat una lliçó. Cal creure.

Dissabte vam coincidir en un sopar informal. És metge, professionalment molt reconegut tant aquí com a França, on continua treballant. És mig maurità, mig holandès. El cas és que fa temps que està construint un bloc operatori. Vaig interessar-me pel projecte i em va dir que l’obra ha estat parada uns mesos per falta de recursos però des de fa deu dies estan avançant a bon ritme. Em va convidar a veure-ho.

Avui hi he anat. Esperava trobar-me una sala d’operacions, i m’ha sorprès trobar un hospital de dues plantes, amb 15 habitacions de recuperació i un bloc operatori. Instal·lacions pensades per ser de bona qualitat i d’acord amb les normatives internacionals de sanitat, però adaptades al context maurità i a la manera com la seva gent treballa. M’ha fet una visita guiada i la cara se li il·luminava. I tots aquells que creuàvem el miraven i hi parlaven amb admiració. Amb molt de respecte. Un vell soninké s’ha atansat per xerrar amb ell, i a mi m’anava dient en franc+es frases que volia emfatitzar. Antic treballador de l’hospital psiquiàtric que comparteix solar amb aquestes noves instal·lacions, està jubilat però com que viu just davant controla les obres. Ens resulta familiar, oi? Es veu que un veí va voler agafar una galleda de sorra d’una pila de material del projecte i el vell va raonar-li que d’aquell nou hospital no s’hauria de robar res. Ni un clip, ni un bolígraf. “Si tinguéssim dos homes com aquest en tot el país, sortiríem de la situació en la què ens trobem”, m’anava dient. I és que el metge en qûestió està construint aquest hospital públic gràcies a donacions privades que ell ha aconseguit, amb uns plànols fets per ell i amb el seguiment que fa del projecte des de fa os anys. Es veu que el ministre de sanitat ja li demana quan serà la inauguració, i es dóna per sentat que hi serà en tant que ministre. Quina paradoxa, quina hipocresia, l’estat no ha mogut cap fil per fer aquest hospital i se l’apropiarà un cop finalitzat.

Si el projecte, que no té un historial fàcil, ha tirat enavant, ha estat perquè le nostre amic hi creia. Perquè considerava necessari dotar el seu poble d’un servei de qualitat i perquè va tenir la iniciativa, en veure les portes estatals ben tancades, de buscar finançament en el sector provat.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús