desolador

La logística per comprar roba a Nouakchott té certes particularitats. Pots comprar tela i encarregar la peça a un sastre. Pots intentar trobar roba ja feta en els poques botigues que hi ha (ofereixen roba d’altres temporades de marques que produeixen en grans quantitats). Pots buscar entre les muntanyes de roba de segona mà provinent d’Europa. Pots investigar en les caixes de cartró de botigues que compren roba nova que sobra a Europa.

He tingut la sort de tenir la mare per aquí de vacances. En una de les passejades per la ciutat, vaig proposar-li d’entrar en una d’aquestes botigues. Sabem que normalment tenen roba d’una determinada marca. Caminar entre les caixes de cartró és una tasca difícil degut a la manca d’espai. En cada caixa hi ha roba amuntegada endreçada per temàtiques: samarretes de dona, pantalons de nen, mitjons d’home, etc. Vam trobar roba bonica d’una marca que no coneixíem. Mirant per internet, resulta ser una marca poc coneguda a Espanya però sí a la resta d’Europa, on el preu d’una samarreta no baixa de 80 euros. Les vam comprar encara no a 4 euros. M’entristeix ser testimoni d’aquestes pràctiques nefastes del món consumista en el que vivim. Per què aquestes marques produeixen molt més del que saben que vendran? Per què puc comprar el mateix producte a un preu irrisori mentre que un comprador a Europa hauria de pagar una barbaritat? És desolador.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús