el poder del nomenclàtor

Sent ciutadans d’Espanya sabem bé que el nomenclàtor ha estat i és un espai d’expressió del poder imperant en cada moment. Els casos que em vénen ràpidament al cap son els de Conde del Asalto/Nou de la Rambla i Calvo Sotelo/Francesc Macià.

Pocs son els carrers a Nouakchott amb un nom conegut per la població. En la seva recta final al poder, el president sortint ha canviat tres dels carrers més coneguts del centre de la ciutat, tres carrers coneguts pel seus noms des de la independència: Nasser, Kennedy i Charles de Gaulle.

Fa unes setmanes el president va organitzar una marxa per la unitat nacional. Una mascarada. I va ordenar canviar el nom de l’avinguda Nasser, per on passava aquella marxa, per Avinguda de la Unitat Nacional. Darrerament ha rebatejat les altres dues vies amb el nom de dos liders religiosos. El rerefons sembla ser una ona de religiositat, almenys a nivell simbòlic.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús