Opinió

 Primer de tot, abans de desenvolupar la reflexió d’aquesta setmana, voldria deixar clar que el text que teniu a bé llegir no té cap intencionalitat ni segona lectura de caràcter polític. És una qüestió pura i exclusivament lingüística i que, després d’haver-la posat a debat amb molts companys de professió, crec que està bé que compartim més àmpliament.

Heu sentit alguna vegada un periodista de ràdio o de televisió que s’adreci a l’audiència en castellà parlar del “Barselona”, amb la fonètica catalana? Qui us escriu, encara, no: sempre he sentit parlar del “Barzelona”, amb fonètica castellana, i perdoneu la reproducció barroera dels fonemes. Tot plegat ve arran d’una pregunta que un company d’un diari aragonès em va plantejar en la cua que va portar la famosa roda de premsa de Raül Agné a l’estadi d’El Alcoraz. Em deia el company que no entenia perquè ens referíem a l’equip que juga de local en aquell camp com “l’Osca”, que entenia que parléssim de la ciutat d’Osca però que el nom de l’equip, en tractar-se d’una entitat privada amb un nom propi, s’havia de respectar. Apuntava que ells deien “el Girona” però que nosaltres havíem de dir que l’equip de Raül Agné havia guanyat al camp del Huesca.

Justament, quan la política i les qüestions identitàries han començat a entrar en aquest debat, al meu modest entendre, és quan l’han distorsionat. El cas és que en totes les llengües del món es tradueixen noms d’equips de futbol d’un idioma a un altre. La norma general, i que també s’aplica al mitjà pel qual treballo, és que tot nom d’equip que coincideixi amb un nom de ciutat o gentilici que tingui una traducció acceptada al català pot i ha de figurar traduït. En exemples pràctics, parlem de l’Osca, del Saragossa, del Terol, del Llorca, del Còrdova, del Cadis, de l’Alcoià. Però, al mateix temps, hem parlat del Jaén, el Badajoz, el Valladolid, el Conquense o el Tudelano, tots noms que corresponen a topònims i gentilicis sense traducció al català. En canvi, és correcte, segons la norma general, parlar de la “Cultural Lleonesa”, ja que el gentilici i el topònim d’aquesta ciutat castellana sí que tenen traducció a la nostra llengua. I, lògicament, això no es circumscriu únicament a equips de l’Estat Espanyol: parlem del Lilla, el Tolosa, el Montpeller, l’Hamburg, el Lió, el Copenhague, i en alguns casos respectem l’apel·latiu però traduïm el nom de la ciutat: Austria (hauria de ser sense accent) de Viena, Olympique de Marsella o de Lió, Lokomotiv de Moscou (quan existia)… i així un munt més. No és, però, una qüestió exclusiva del català, com demostra l’exemple que encapçala el text. L’equip que va eliminar el Sevilla de la Lliga Europa, en castellà, és “el Oporto”, ja que existeix traducció castellana del nom de la ciutat del nord de Portugal. Així, també hem sentit en mitjans d’abast estatal “el Hamburgo”, “el Burdeos”, “Dinamo de Moscú”, “el Bolonia”, entre d’altres. I us convido també a fullejar l’espai de resultats i classificacions de les publicacions internacionals. Per exemple a France Football hi trobareu els equips de la lliga espanyola traduïts sense cap vergonya al francès: “Barcelone”, “Séville”, “La Corogne”, o “Valence” en són alguns exemples, però també, en la classificació de la Bundesliga, veureu que es parla del “Mayence” (Mainz), o el “Fribourg”. Si agafeu un Kicker de la temporada passada, us sorprendrà veure com un dels últims classificats de la Primera Divisió espanyola la temporada 09-10 va ser el “CD Teneriffa”, i si us feu amb qualsevol edició del Guerin Sportivo, trobareu segurament alguna referència al “Barcellona” o al “Bayern Monaco” (i no és una referència a un nou equip del principat, no; Munic, en italià, es diu d’aquesta manera).

En conclusió, i sent conscient que possiblement en algun moment del debat amb molts companys (entre ells l’Àngel Garreta, blogaire d’aquest diari) hagi expressat algun punt de vista diferent, mirant-ho detingudament és tan lícit que en català diem que el Lleida rep la visita de l’Alacant (no de “l’Alicante”) o que Esport3 televisarà el partit entre l’Hospitalet i l’Oriola (no “l’Orihuela”), com que en castellà es pugui dir que “el Gerona visita este sábado el campo del Villarreal B” o que en francès es digui “Séville et Barcelone joueront la finale de la Supercoupe d’Espagne”… i així successivament, sempre i quan la traducció existeixi, clar. Si no, entraríem en el terreny d’acudits com el del “Demasiado Limpio de Cabritos”. O, dit d’una altra manera, una cosa és el nom oficial de la ciutat i l’altra les traduccions que tots els idiomes fan dels topònims i gentilicis.

Ara bé, certament en aquesta norma general hi ha moltes excepcions que es practiquen i que es poden posar a debat. Fins i tot es poden desgranar en punts:

a)     Acceptem que no es tradueixin noms com Recreativo, Rayo o Deportivo donat que no són ni topònims ni gentilicis, però com és que parlem de la Reial Societat o, en el seu temps, vam parlar del Ciutat de Múrcia? Us puc assegurar que, quan el conjunt de Quique Pina encara existia, en una infografia d’Euskal Telebista amb els resultats de Segona vaig veure el nom del club en euskera: “Murtzia Hiria”.

b)     Com és que traduïm noms d’equips catalans que oficialment són en castellà però no corresponen a topònims ni gentilicis? (És el cas de la Montañesa i no sé si hi podem incloure fins i tot la Gimnástica Iberiana… en canvi, no he sentit ningú que hagi parlat del “Polvoritenc”, en canvi, sí que parlem del Poble-sec tot i que el nom que el club manté registrat a la FCF és “Pueblo Seco”).

c)      Com és que en alguns casos d’equips en els quals s’hauria d’aplicar la regla s’ha optat per mantenir el nom original? (Per exemple, “el Mainz” quan es podria dir “el Magúncia”).

d)     Què hauríem de fer amb noms que no són ni en la llengua “A” ni en la llengua “B” però que, en canvi, clarament fan referència a una ciutat amb topònim traduïble? (Seria el cas del Milan o del Genoa).

e)     I, continuant amb Itàlia, potser certament no existeix traducció per als Udinese, Lucchese, Reggina, Salernitana (de Salern)… però si existeix el gentilici “florentí, -na”, perquè continuem parlant de la Fiorentina?

f)       Per què l’Espanyol, tot i que tingui oficialment el nom en català, essent el nom un gentilici, manté aquest nom en totes les publicacions de l’Estat i de l’estranger (al Mundo Deportivo, al France Football, al Kicker… surt sempre “Espanyol” i no “Español” o “Espagnol”).

I altres qüestions que, segurament, em deixo. Però, en qualsevol cas, aquí queda aquest escrit a mig camí entre l’explicació i el plantejament del debat, amb el desig que qualsevol continuïtat que tingui s’aparti de qüestions polítiques que, al cap i a la fi, crec que no hi tenen gaire a veure.

Entrada publicada a General el divendres, 25/02/2011 a les 18:39.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.