Opinió

L’altre guanyador de la nit electoral del diumenge va ser el partit  encapçalat per Joan Laporta i fabricat per Alfons López Tena, Solidaritat Catalana per la Independència (SI) que va aconseguir quatre escons a la cambra catalana. No han transcorregut ni vint-i-quatre hores i el senyor Tena, de 53 anys, notari de professió i ex alt càrrec de Convergència, ja està maquinant el proper pas que permetrà a Catalunya esdevenir un estat independent. Confessa que gairebé no ha dormit, però es mostra somrient i satisfet. No puc esperar a saber què ronda pel seu cap privilegiat.

Ahir mateix  vostè desconeixia quin seria el seu futur laboral. Com valora personalment la irrupció de SI al Parlament?

Molt positivament. En només quatre mesos hem estat capaços de crear un moviment polític al servei de la independència de Catalunya. Hem aconseguit aplegar partits de diverses ideologies i, per primera vegada en un partit parlamentari català, els nostres candidats han estat escollits de forma democràtica pels militants de l’organització.

Ja. Però vostè serà diputat. No em digui que no està esperant pujar a la tribuna d’oradors i cantar-los les quaranta.

No ho miro des d’una perspectiva personal. El que és important és l’instrument al servei de la independència i de la democràcia que avui tenim a l’abast.

Esperava els resultats? Tenia l’expectativa d’assolir un grup parlamentari propi?

Teníem diferents escenaris previstos en funció del que passés, però no ens havíem fixat cap llindar.

No m’ho crec.

A veure, hem treballat per a aconseguir el màxim. A partir d’aquí la gent tria i vota. No, no hi havia un plantejament d’expectatives, en absolut. Hem treballat en vàries línies d’actuació en funció del resultat. El que s’ha acabat esdevenint òbviament ho contemplàvem: som quatre diputats i treballarem des del grup mixt.

Coneix a la perfecció molts dels diputats convergents i especialment el seu líder i futur president, Artur Mas. Què serà el primer que li dirà quan es trobin al Parlament?

El saludaré d’una manera amable…

Sr Tena!

A veure, des del punt de vista polític li correspondrà a ell prendre la iniciativa. En funció de les seves propostes nosaltres respondrem.

Vostè va abandonar Convergència arran del vot contrari d’aquest partit a permetre la recollida de signatures per promoure una iniciativa legislativa popular amb l’objectiu de convocar un referèndum sobre la independència. Com estan les relacions amb el seu antic partit?

Això és poc rellevant. El cas és que tindrem relació amb el govern de CiU si aquest es compromet a declarar la independència al Parlament i a organitzar un govern de transició cap a l’Estat Català. Si no és així exercirem d’oposició. Això no té res a veure amb les relacions personals.

Que entenc que deuen ser esplèndides.

Bé… No són ni bones ni dolentes. Continuo tenint una bona relació amb persones que estan a Convergència i a Unió. Però amb el senyor Mas mai he tingut una relació personal, sinó política.

El Sr. Laporta i vostè són persones formades i intel·ligents. Com ho faran per no avorrir-se al Parlament envoltats de grisos personatges de partit i debatent sobre les vaques del Pallars?

Treballant. Fent el cor fort. Farem oficines parlamentàries d’atenció tal com succeeix als països democràtics normals. En vistes a l’entesa que prepara el senyor Mas amb el govern espanyol realitzarem una oposició dura i rigorosa que posi de manifest l’actual liquidació del sistema autonòmic i oferint l’alternativa de la independència.

Molt bé, però com pensa colar el missatge independentista en tots els assumptes que es debatin?. Hi ha temes que ni amb calçador…

Totes les nostres polítiques aniran adreçades a aconseguir la independència, però no farem el discurs fàcil de clamar per la independència. Posarem de manifest que l’autonomia és un fracàs i que la independència és una solució. Això és vàlid per tots els temes: beques, pensions, relacions laborals, subministrament energètic, carreteres, ferrocarrils, aeroports…

El discurs de SI durant la campanya electoral s’ha centrat en qüestions econòmiques per intentar seduir els votants tradicionalment no catalanistes. Els seus resultats, però, a l’àrea metropolitana de Barcelona han estat molt testimonials i, en canvi, els majors suports han provingut de zones on el catalanisme i l’ independentisme ja estava consolidat. Tem que el discurs independentista no arribi a aquests sectors de la societat?

Tenint en compte els escassos mitjans de què disposàvem, el nostre target en aquestes eleccions no era tota la població catalana, sinó aquella part que ja té decidit que vol la independència de Catalunya. Tot i així, ens vam fer un tip d’organitzar trobades a Cornellà i l’Hospitalet, on vam omplir les sales. Després perquè i el senyor Mas digui que no ens atrevim a endinsar-nos a municipis de la corona metropolitana…Dit això, nosaltres no anem a fer apostolat, anem a fer política i a aconseguir la independència de Catalunya.

Veu el President Mas proclamant la independència al Parlament?

Això li ha de preguntar a ell. Fins ara ha dit per activa i per passiva que no. És més, pel que fa a la convocatòria d’un referèndum, ell mateix no va ni permetre la recollida de signatures per engegar el procés.

Descarten en qualsevol cas el recolzament de SI a una eventual convocatòria de referèndum per la independència per part de la Generalitat?

Efectivament, entre altres raons perquè la Generalitat té prohibit convocar referèndums. Segons la Constitució i el Tribunal Constitucional això seria il·legal.

Vaja, doncs la declaració unilateral d’independència té un aspecte de legal…

Són dues coses diferents. En aquest cas en canvia la legalitat.

Però el canvi de legalitat comporta un trencament de la legalitat anteriorment vigent, és a dir, una il·legalitat.

El trencament de la legalitat es produeix diàriament a cada parlament que aprova una llei. Per exemple, quan s’obliga a circular a 80km/h, els 100km/h passen a ser il·legals. S’esdevé un canvi de legalitat tot trencant la legalitat anterior. El Parlament de Catalunya, en no tenir competències sobre la convocatòria de referèndums, no en pot convocar. Però proclamar la independència no és sortir al balcó del Palau de la Generalitat i fer una romàntica declaració. Es tracta de preparar un govern de transició i d’adaptar l’estructura administrativa de la Generalitat i el seu pressupost cap a l’objectiu d’assolir la independència. Tot això culmina amb la mobilització popular i amb el degut suport internacional que abans haurà d’haver treballat el propi Govern. La declaració, en tot cas, és la cirereta del pastís.

Han treballat des del seu partit per teixir relacions internacionals de suport a una eventual proclamació de la independència catalana?

Sí, però no només des de SI sinó també des d’altres òrgans que existien anteriorment a la creació del partit. Hi portem força temps implicats, però per raons òbvies aquestes qüestions no es poden fer públiques fins que correspongui.

Estaríem parlant de contactes amb líders de països com Estats Units i la Gran Bretanya?

Estem parlant de països que tallen el bacallà. Totes les independències que s’han produït al segle XX i XXI han comptat amb el recolzament d’estats democràtics. La sentència del tribunal de la Haia sobre la independència de Kosovo declara que aquesta no vulnera cap principi del dret internacional.

També és cert que el reconeixement internacional per part dels grans països en molts casos ha vingut determinat per interessos econòmics i geopolítics sobre el nou estat independent. Quina contraprestació pot oferir Catalunya?

El mateix que podia oferir Noruega, Islàndia, Timor Oriental i les Antilles holandes: res.

No em faci creure que si Catalunya es declara independent de la nit al dia floriran mostres de suport i admiració cap a la nostra heroica proclama.

No. Això és quelcom que s’ha de gestar des del Govern amb anterioritat a la declaració.

És clar, però aquesta gestació comporta seure a una taula de negociació amb  representants de grans potències i comprometre’s en certs assumptes. Si vostè estigués facultat per signar acords internacionals en pro del reconeixement internacional, quins establiria?

Insisteixo, aquestes qüestions no es poden tractar en públic fins que no produeixin efecte. No donarem pistes als adversaris.

Coses més banals: allargarà la mà a la gent de Reagrupament?

Des del primer moment vam plantejar a tothom una proposta d’integració. Diversos partits la van acceptar, excepte Reagrupament que va decidir anar sol. Nosaltres, a diferència d’ells, no volíem reproduir els vicis dels partits catalans consistents en cúpules autodesignades, cooptació i absència de democràcia interna. En tot cas, seguim amb les portes obertes per a qualsevol persona que decideixi adherir-se, independentment de la seva militància política o ideològica.

SI es presentarà a les properes eleccions municipals?

Sí, des de la direcció  ho hem autoritzat, però dependrà de la decisió que prengui la gent de cada municipi.

I no temen convertir-se a la llarga en un partit convencional preocupat per la gestió del dia a dia?

No, és el mateix que en el cas del Parlament de Catalunya. Des dels municipis promourem polítiques quotidianes amb l’objectiu de la independència de la mateixa manera que fa el Partit Nacional Escocès o el Partit Québécois.

Senyor Tena, vostè és una persona de bé, liberal, llegida, civilitzada. Com s’ho fa per entendre’s amb els comunistes del PSAN que formen part del seu partit?

No hi ha cap problema. Deixem al marge totes aquelles qüestions que no poden decidir-se des de Catalunya; els models de societat no es discuteixen al Parlament sinó al Congrés. Durant els meus anys a Madrid m’he entès també amb els semi falangistes que existeixen a la vida política espanyola.

Però vostès es van posicionar a favor de la passada vaga general: Alfons López Tena, El Bolxevic?

No, no. Nosaltres ens vam posicionar a favor de la vaga general per la independència.

Què se suposa que vol dir una vaga general a favor de la independència?

Es tractava de protestar contra una reforma laboral imposada pel govern espanyol i que no havien pogut decidir els representants dels catalans. Si disposéssim dels recursos espoliats per Espanya podríem mantenir o augmentar el nivell de prestacions socials.

Miri, una raó per quedar-se a Espanya.

A veure, jo no m’estic posicionant  sobre què hauríem de fer amb aquests recursos. El que dic és que això s’hauria de decidir des d’aquí.

Perfecte, llavors, segons aquest raonament, algú que volgués suprimir tot tipus de prestacions socials podria haver-se apuntat a la seva ‘vaga general per la independència’. Correcte?

Sí.

Curiós.

Entrada publicada a General el dimarts , 30/11/2010 a les 15:07.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.