Des del meu sofà [03]

Autor: Enric H. March

Com que aquesta vida mig retirada que porto m’ho permet, quan em poso a escriure aquestes ratlles acabo d’arribar d’escoltar la conferència que Umberto Eco ha ofert a la Biblioteca Jaume Fuster sobre la seva darrera novel·la El cementiri de Praga.

Com acostuma a passar algunes vegades, Eco explicava que hi ha qui confon els protagonistes de la ficció literària amb els autors de les obres. Hi ha actors que són insultats pel carrer perquè se’ls confon amb els personatges que interpreten. I així ha estat que el novel·lista i semiòleg italià ha rebut alguna clatellada perquè se li han atribuït les idees de Simonini, l’antisemita protagonista de El cementiri de Praga, amb les que ell gasta de natural.

Dit això (ara no sé perquè ho deia…), aquest que escriu, que entre d’altres vicis té el de l’escriptura i el del transformisme circense, vol comentar que aquest diumenge la ruta ens ofereix dues mitges maratons: Vilanova i l’EcoMitja de Vic; la Pujada a la Seu Vella, a Lleida; i la Sansi de Lloret. Quatre esplèndids llocs on anar a fer-se mal si no n’heu tingut prou amb Donosti, Mataró, Salou i Vilafranca.

La Mitja de Vilanova és una llàstima de cursa. Mentre la sortida i l’arribada van ser al passeig marítim, a la platja de Ribes Roges, era d’aquestes mitges que venia de gust córrer. Ara és tot centralitzat a les pistes d’atletisme. Les pistes són amunt del poble i, per tant, no és una cursa fàcil: a partir del quilòmetre 12 hem d’anar pujant. Més comoditat organitzativa, vestidors, dutxes… Però no sé si cal tanta infraestructura. Vosaltres heu vist mai dos mil corredors a les dutxes? No. La majoria tornen a casa sense dutxar-se.

Jo sóc dels que no s’adonen per on passen quan corro, però, mireu, una sortida i una arribada davant del mar… inspira i fa venir gana. I si hi ha gana i bossa, la temporada del xató ja ha començat, així que… a Cal Peixerot. I si és dutxat millor.

De l’EcoMitja de Vic no en sé res més enllà del que anuncia la seva pàgina web: que és respectuosa amb el medi ambient i que la bossa del corredor és a to amb aquesta filosofia. Esperem que no sigui de plàstic.

La Pujada a la Seu Vella es fa a Lleida… i això cau massa lluny i no és temporada de cargols. Si sou per allà, us hi podeu acostar. És bàsicament plana fins el quilòmetre 10,8, i en els darrers 1.000 m s’han de salvar 120 m de desnivell. Si dueu càmera, podeu fer fotos a les pedres que hi ha dalt de tot. Bé, al monument, volia dir.

La Sansi de Lloret es ven sola; d’això ja se n’encarrega el departament de màrqueting de la cursa. És totalment plana i només fa 5 quilòmetres. Això ja la fa una cursa interessant. No sé quina mania té la gent de fer curses de no menys de 10.000 metres! Com si les curses de menys metratges fossin una anomalia en el món de l’atletisme. Jo he sentit dir coses com “Ja que pago, que posin més quilòmetres!”

Però la cita de veritat la teniu tots dissabte i diumenge a les pistes de Can Dragó, on se celebren les 24 hores d’Atletisme en Pista, de Corredors.cat. Atletisme i circ tot en un. Diversió garantida tot el dia i tota la nit. Arena i gladiadors! Amb l’inefable Debu, mestre de cerimònies i còmit de galeres. Curses de 4×400: lluita genuïna a l’estil de les quàdrigues. Cursa d’eliminació: la lluita pura de tots contra tots sense pietat (jo els faria córrer amb el tors nu untat d’oli). Curses de 5.000, 10.000, marató i Eikiden de mitjanit: les legions en ple esforç, avançant organitzades, guanyant la distància pas a pas, buscant que Cronos els lliuri els llorers. Curses de 6 i 24 hores: l’espectacle que omple de fervor les masses; els cristians lluitant contra el fred, la gana, la set, el dolor, la son, l’esgotament, l’alienació… I quan la tragèdia plana sobre els seus caps i les cames ja no suporten el pes de l’esforç, la fe, el millor reconstituent, els empeny endavant. Com a no creient, no sé ben bé cap a on. No sóc psicoanalista.

Només trobo a faltar un bon banquet des d’on, amb la túnica de Bacus, poder contemplar la bacanal de cossos suats. No em deixen apuntar a la xocolatada.

Ave, Caesar, murituri te salutant!

5 comentaris

  • pere pujol

    18/12/2010 12:20

    doncs bé jo demá seré un dels 1400 de la Mitja llastimossa de Vilanova i encara que no es sorti al cosat del mar ens i passejerem una bona estona,anant i tornant saludan als més ràpits i també els no tant ràpits i al acabar de la dutxa(una costum rara Enric..) una sessió tècnica,i paella aprop del mar o no però paella

  • Ramon Beltra

    22/12/2010 13:11

    Participants de “luxe” a la segona serie del 5000 m de les 24 h corredors.cat. Tot un plaer compartir cursa amb ells i per una bona causa la Marató de TV3.

  • squash

    22/12/2010 17:50

    Seria un bon estímul, això dels tors nu untat en oli, de cara a l’edició vinent. A més de lluita contra el temps potser s’establirien lluites d’estratègia per a qui arrimar-se.
    Fins ara.

  • bego

    22/12/2010 17:54

    no hi ha res a fer amb tu …. precisament ara estava parlant d’unguents i potingues en un altre lloc i em trobo el teu comentari sobre olis …. Encara relliscarem!

  • Jim

    24/12/2010 1:43

    No, no relliscareu; a no ser que ell en perdi

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús