Des del meu sofà [04]

Autor: Enric H. March

Aquest és el darrer article de l’any 2010 des del meu sofà. Més desil·lusionat, menys motivat, més tip, us vindré a fer companyia a la darrera cursa de l’any. Serà a la Cursa dels Nassos de Barcelona perquè, com que no em puc multiplicar, he de triat entre una de les més de vint curses de Sant Silvestre que se celebren arreu de Catalunya, i aniré a la que tinc al costat de casa. Així no em cansaré tant. No en recomano cap perquè, en general, tothom farà el mateix que jo i correrà la que tingui més a mà, que després hi ha sopar i festa… o televisió.

Si hi ha un dia en què la gent es llança al carrer a córrer (marató del Corte Inglés a banda), i a passar fred, és el 31 de desembre: entre tots deuen sumar milers i milers! Però com em feia notar l’altre dia un expert en realitats, per molts milers de persones que realitzin una determinada activitat (que no sigui respirar!), sempre n’hi haurà més que no la realitzin.

En aquests moments (en aquest instant que estic escrivint), el nostre company Pirata Agus dibuixa la realitat en els vidres d’una finestra de casa seva mentre espera, algun dia, poder tornar a córrer. I penso jo que quant més bruts estiguin els vidres que ens separen de la realitat que hi ha fora, més fàcil serà dibuixar-hi amb el dit el mapa dels nostres desitjos. Li deia (també ara mateix) que amb els vidres nets, a vegades no es distingeix si hi ha vidre o no que separi una realitat de la de l’altre costat. T’acostes, incrèdul, i… patapam! Te la fots contra el vidre. O contra la realitat! En tot cas, és entre les ombres, entre les desgràcies, davant d’uns vidres bruts, contra tot allò que enterboleix el desig, que construïm la realitat; que ens construïm.

Com que encara que jo intenti cada setmana el contrari, aquest és un espai per parlar d’atletisme, dedicaré la meva darrera reflexió de l’any (i aquest cop sí que és una reflexió real i un desig íntim!) a tots els que hauran de mirar per la finestra la nit de Cap d’Any en lloc de sortir corrent perseguint pedres mil·liars, punts quilomètrics o fites de qualsevol tipus.

Sant Silvestre (mitjans s. III-335) va ser el primer papa que va morir sense ser martiritzat. Potser això ja és un bon auguri.

Bon Any a tots, i fins després de Reis!

2 comentaris

  • Jim

    29/12/2010 2:45

    Fa moolts mesos que, com tu ara, “esguardo els braus des de la tanca” i per Sant Silvestre seré al cantó de dins de la finestra.

    I si hi tornem per Sant Antoni ? ell tampoc va morir martiritzat.

    De moment, siguem feliços fent dibuixos efímers al fugaç alè imprès al vidre

  • Xavi Alcalde

    29/12/2010 10:18

    Doncs a mi m’agrada que li donis aquesta visió literària i, m’atreviria a dir, trascendent, a l’atletisme. Ànims Enric, potser ens veiem el 31!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús