Arxiu del mes: gener 2011

Des del meu sofà [06]

dijous, 27/01/2011

Autor: Enric H. March

Torno de l’Assemblea 2011 pensatiu. Com era d’esperar, un dels temes calents ha estat la decisió de la Junta de no donar suport a la manifestació del 29 de juny en defensa de l’Estatut i contra la sentència del Tribunal Constitucional. No entraré en valoracions perquè tothom s’ha explicat, i ja sigui amb raons o sentiments a la mà, cadascú té un punt de vista respectable, i més tenint en compte que ningú es va manifestar en contra dels continguts de la manifestació.

Fa molt de temps que miro, que observo, que llegeixo i que escric en el Fòrum de Corredors; i que miro, observo, escolto i parlo fora d’ell. No sé si sóc tan perspicaç com l’amic Jim –que li ve d’ofici i en fa oci–, però no se m’escapen la semàntica dels mots i dels sintagmes –ofici i vici a parts proporcionals.

És evident que el nexe que ens uneix és l’atletisme, però n’és també l’excusa. La gran majoria de la gent que intervé al fòrum ho fa de visita buscant informació atlètica, però el cos viu que dóna valor orgànic a aquesta petita aldea virtual és format per veïns ben arrelats en la comunitat i ben relacionats entre ells. Funciona mitjançant un teixit de barris, burgesos i més o menys extensos, segons el cas: gasoses, apocapocs, maduixots, ataràxics, endorfínics, sortits, dragonians, santboians; amb una peculiar 13 Rue del Percebe, habitada pels novatos, uns quants ravals plegats d’eskamots, els que viuen dispersos per la muntanya i els correcuacs del barri de pescadors.

Deia que l’atletisme és el nexe i, també, l’excusa. Com a nexe, és la cultura cívica que ens aglutina. I com en tota comunitat de veïns, els seus individus tenen oficis diferents, ocis diferents i interessos vitals i polítics diferents, que si com a esportistes són el rerefons que ens fa persones, com a persones és el que ens identifica i ens diferencia del conjunt. No serà estrany, doncs, que siguin les afinitats no atlètiques aquelles que acabin agrupant els individus cap a objectius que res tenen a veure amb l’esport. L’atletisme és, doncs, l’excusa per gaudir de la companyia.

Com en tota comunitat, les relacions personals seran les que acabin marcant el ritme vital dels correcats. Aquell cos orgànic que he definit més amunt viu gràcies a la simbiosi, així que no és d’estranyar que la gent busqui companyia per no estar sol, per fer amics, viatjar, per lligar (amb tot el que això comporta: es fan parelles, se’n desfan, hi ha enganys… i desenganys), per fer barbacoes, per anar a manifestacions, al futbol, al cinema, al teatre, per muntar societats gastronòmiques, per fer negocis, per crear oenegés, per compartir batalletes (llegiu cròniques), per queixar-se dels seus mals (sempre més greus que els dels altres), per exhibir-se, per dirigir les masses, per crear monstres i per enderrocar ídols.

Sé de més d’un (més d’una) que està esperant el Who is who, i de més d’un que m’emborratxaria per estirar-me de la llengua… Però serà que no. Només faig de notari de la realitat (i en Jim sap què és un secret de sumari). D’aquesta realitat, d’aquest cos orgànic que es diu Corredors.cat; que ens situa en un context, que és de color pastanaga, i en un país que s’identifica pels colors de la bandera, però que no cal que tingui cap altre signe identitari perquè és reconegut allà on va. Potser aquesta és la seva grandesa.

Ah, me n’oblidava! Aquest cap de setmana hi ha la Mitja Marató de Barcelona. Una bona mitja, amb un bon recorregut, malgrat que a alguna ment brillant (que tampoc diré) se li ha acudit fer-la començar a les 8:45 am. Jo em quedaré a casa a recer del fred i llepant-me les meves ferides, que són més doloroses que les de ningú. Bé, excepte les del Xavi Papell.

Nosaltres i tu, junts per una causa

dijous, 20/01/2011

QUI SÓM: Els components de l’equip sóm en David Cabanillas (david), en Zenon Cubillas (Zenon), en Ramon Bernaus (Bernaus), i en Ramon Gabara (Raimon). Comptem amb l’ajuda dels nostres àngels de la guarda: la Raquel Maynés (raquel) i la MªLlum Moneo (Llum). Tots nosaltres sóm membres actius de l’Associació Esportiva CORREDORS.CAT, de la qual formem part, i en la qual col·laborem de diverses maneres.

QUE VOLEM FER: El 7 i 8 de maig de 2011 ens hem proposat participar en un dels desafiaments esportius i solidaris més grans del món – l’Intermón Oxfam Trailwalker – que transcorrerà per la ruta senderista “els 3 monts” passant pels Parcs Naturals del Montseny, Sant Llorenç del Munt i l’Obac i Montserrat.

QUE ÉS EL Trailwalker: Es tracta d’un repte esportiu i humà extraordinari: aconseguir completar 100 kms. caminant en menys de 36 hores amb un equip de 4 persones, sense relleus. Els membres de l’equip hem de començar junts, mantenir-nos junts i acabar junts.

L’OBJECTIU: A banda d’aconseguir completar el nostre Repte esportiu, volem aconseguir un desafiament solidari: Amb el nostre equip, ens comprometem a aconseguir almenys 1.500 € per donar suport a la feina d’Intermón Oxfam en més de 40 països de l’Àfrica, d’Àsia i de l’Amèrica Llatina per tal de combatre la pobresa i la injustícia en tots aquest païssos.

Junts, ens hem proposat aconseguir fer 100 kms. en menys de 36 hores. Aquest és el nostre Repte esportiu. I ho volem fer amb la vostra ajuda. Perqué aquest és també, i sobre tot, un Repte Solidari i un Repte que no és només nostre.

Sentse tú, sense cada un de vosaltres, no ho podrem aconseguir. Només ho aconseguirem: NOSALTRES I TU, JUNTS PER UNA CAUSA.

Moltes gràcies pèr cada una de les vostres aportacions.

SI VOLEU COLABORAR HO PODEU FER AQUÍ:

http://trailwalker.intermonoxfam.org/ca/equipos/ficha/nosaltres-tu-junts-una-causa

També estem a Facebook: http://www.facebook.com/#!/home.php?sk=group_163843673659101&ap=1

Més Noticies al BLOG: http://equip67trailwalker2011.blogspot.com/

Ens pots seguir també a Corredors.Cat: http://www.corredors.cat/index.php?option=com_jfusion&Itemid=91&jfile=index.php&topic=9765.msg554513

Sabatilles solidàries

divendres, 14/01/2011

Avui us volem presentar el projecte “Sabatilles Solidàries” que Corredors.cat va posar en marxa ara ja fa tres anys, a la Marató de Barcelona. Tres anys després, el projecte segueix actiu i necessita de la vostra col·laboració.

El projecte consisteix en recollir sabatilles usades i en bon estat general, per a ser destinades a dues ONG, qui les reparteix entre persones amb necessitats .

Una d’elles és Figueralia, www.figueralia.org Està dirigida per Ramon Figueras, corredor habitual, que ha fet entre altres les maratons de Berlín i Nova York. La seva ONG envia sabatilles a Kenya per ser donades a joves atletes sense recursos que les fan servir per córrer.

L’altra és Rauxa, www.rauxa.org Està dirigida per la doctora M. Lluïsa Martin Puig, i es deduca a ajudar a persones afectades d’alcoholisme a reinserir-se a la societat. Tenen diverses funcions, entre altres tallers de formació, pisos socials, un restaurant a Gràcia anomenat La Terrasseta i una mena d’autocaravana que circula pel carrer i dóna suport in situ a persones amb problemes d’alcohol. En el nostre cas, les sabatilles serien donades a aquestes persones i serien usades per caminar, no per córrer.

QUINES SABATILLES?

Quan es va plantejar aquesta idea, tothom la va considerar bona, però es va generar un petit debat sobre donar coses que a nosaltres ja no ens serveixen. Algunes persones deien que no els semblava ètic donar unes sabatilles amb l’esmorteïment esgotat, ja que ells no les usarien si els hi donessin. Cal tenir ben clar que les dues ONG accepten aquest fet. Rauxa les vol per caminar, i els representants de Figueralia a Kenya no tenen cap inconvenient en rebre aquests tipus de sabatilles, ja que són molt millor que res, que és el que molts tenen.

No obstant, les sabatilles hauran de complir uns requisits mínims:

  • El tèxtil i la sola han d’estar sencers. No acceptarem sabatilles amb esquerdes a la sola o trencades per la zona tèxtil.
  • Cal entregar-les amb plantilla. No cal que sigui original, però ha de ser del mateix nº que la sabatilla. És a dir, si algú té unes Asics Cumulus i ha perdut la plantilla i té la d’unes NB 1064, ja serveix.
  • Han d’estar netes. Amb una rentada usant el programa curt n’hi haurà prou.
  • Poden ser d’entrenament per asfalt, mixtes, de competició o de trail. S’accepten sabates de muntanya, com les que Salomon ha popularitzat en els darrers anys.
  • També s’acceptarà roba, principalment samarretes. En aquest cas haurà de ser nova del tot o utilitzada tant poc que no es noti que s’ha usat.

Quan i a on?

La recollida es produirà durant la fira del corredor, situada a l’expo de la Marató de Barcelona, Av. Reina Maria Cristina, pavelló 6. Allà hi haurà un estand específic per a aquest projecte.

És a dir, divendres 4 i dissabte 5 de març de 2011. Horari: de 10 del matí a 19.30 ininterrompudament.

Us animem a que aneu guardant les sabatilles i les porteu a la recollida. No cal que esteu inscrits a la marató, ja que ho pot fer qualsevol!

Més informació a corredors.cat@gmail.com o al 667921609-Manel.

Gràcies per la vostra col.laboració.

Des del meu sofà [05]

dijous, 13/01/2011

Autor: Enric H. March

Després d’unes merescudes vacances, torno al meu sofà, perquè és des de la distància des d’on es veu tot millor: perspectiva, se’n diu. Descans que ha inclòs uns dies de desconnexió total del fòrum de Corredors.cat perquè quant més et miren, menys et veuen. I a les curses passa el mateix: em deu trobar a faltar algú?

Comença el gener. Potser el mes correcat per excel·lència. Deixant de banda el preludi de les 24 Hores del desembre, comença el dia 2 amb la Cronoescalada Solidària per recollir joguines; comença la temporada de les gran mitges maratons: Sitges, Terrassa, Barcelona; és el mes de l’Assemblea General; es posen en marxa els Premis Pastanaga i comencem a ensumar el sopar del mes que ve, la gran culminació! I aquest any hi aniré lleuger d’alforges i amb paper i llapis a fer de Tribulete!

Però aquest més de gener ha començat macabre a Can Correcat. La colla que confecciona el joc En el País del Correcats ha fet treure fum a les provetes del seu laboratori d’alquímia i ens ha proposat la recerca d’un altre paradigma que doni resposta als enigmes plantejats. Un joc que té doble mala llet. Per un costat, perquè fa posar dels nervis els concursants, que es desesperen buscant la solució i s’hi enganxen malaltissament fins posar-los dels nervis. I d’altra banda, perquè qui troba la solució passa al “costat fosc de la força”. Dia que passa hi ha més ulls sobre els pobres desgraciats que no se’n surten i que se senten més sols cada minut que passa. I aquells que havien estat víctimes, ara es tornen torturadors, demostrant què dolents podem arribar a ser. La Caloreta i l’Squash han format el tàndem perfecte. L’apotecari, fent destil·lar verí en els alambins de la rebotiga. I la dolça Caloreta, fent de vídua negra i atrapant incauts a la seva teranyina per ofegar-los després a la banyera de casa seva.

Em sembla que encara no he parlat d’atletisme. No sé què passa, però aquesta associació esportiva dóna tant per la vida social i el safareig com per parlar d’esport. Tremoleu el dia que escrigui les meves memòries!

Dissabte, primer de tot, toca anar a Terrassa a recollir els premis de la Lliga Championchip, on les noies i els nois correcats no han tingut pietat i han copat els primers llocs dels tres podis per equips: femení, masculí i mixt, a més d’obtenir diversos premis individuals. I com que és de justícia, felicitats a tots!

Doncs això: atletisme. Diumenge tots a la Mitja de Terrassa (excepte els feréstecs que vulguin anar a Campredó (Baix Ebre) a fer Les II Torres o a Blanes (Selva) a córrer la Mar i Murtra). Jo hi aniré a fer els 5 km de la Santi Centelles, a veure si se’m salten els tendons d’una vegada i em faig una forca d’on penjar-me!

Recordant les 24 hores d’atletisme

dilluns, 10/01/2011

Autor: Piri

Les 24 hores es van realitzar a les pistes d’atletisme de Can Dragó i foren organitzades per Corredors.cat. Són benèfiques i els diners es van destinar a la Marató de TV3. La marató d’aquest any passat va estar dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides.

Segons ens confirmaven a les pistes, rècord d’inscripcions: Unes 270, he pogut comptabilitzar. Gran feinada de la comissió organitzadora que tenia el seu primer premi abans de que comencés tot.

Com un més, vaig participar en les 24 hores i em sentí orgullós de poder ser correcat ja que les proves atlètiques eren ben organitzades i s’hi respirava molt bon ambient. Esmentar els serveis de vestuaris, dutxes, guarda-roba, bar, spiker incansable, fotògrafs, animadors/es, inclús un hotel!!!

Tota una voràgine de proves que s’hi presentaven: 24 hores, 6 hores, 4 x 400, curses d’eliminació, per parelles, individuals, per equips, de mati, de tarda, de nit… Destacar l’originalitat de la marató i l’eikiden que es van disputar per la nit  i per pista (crec que no són molt comunes) i les activitats infantils, que han fet més gran les 24 hores. Ara, descansant en el sofà sembla increïble que pugui existir un esdeveniment així. Gràcies!! A la comissió encarregada i als voluntaris implicats.

Penso que les proves eren dures, per diversos motius: tothom pensarà en la durada i en les condicions climatològiques, a més cal afegir-hi el factor psicològic i mental que pot quedar seriosament minvat al donar voltes a un cercle gegant que mai s’acaba.

Finalitzaven les proves i les classificacions i les fotos, degudament penjades en la pàgina web www.corredors.cat/24hores/ D’aquesta forma ens adonàvem que es batien dos records: el de 24 hores d’Espanya per Eva Esnaola i les 6 hores de Catalunya per Aranzazu Garcia. També nomenar el doblet del Roland que va quedar primer en 5 i 10.000 metres.

Ara, entrats ja en un nou any esperarem que hi hagin moltes més edicions i que es millori l’immillorable.

Jo tampoc correré les curses que enviïn les meves dades a la RFEA per al Carnet del Corredor

dilluns, 3/01/2011



Com molts de vosaltres sabeu, mesos endarrere vam iniciar una campanya en contra de la imposició del “Carnet del corredor” per part de la “Real Federación Española de Atletismo” (RFEA)

Després d’haver mantingut diverses reunions amb representants de la Federació Espanyola i amb organitzadors catalans, ens va quedar clar que la Federació no volia escoltar ni entendre la nostra postura, però que en canvi TOTS els organitzadors catalans si que ho feien, i coincidíem plenament en que no podíem cedir a les seves pressions i imposicions.

Els organitzadors de les curses Catalanes que l’any passat estaven al calendari de la RFEA, van fer pinya per posar per davant el “Corredor popular”, als seus propis interessos comercials, posant en perill patrocinadors i participants d’èlit.

Que ara un parell d’aquestes curses hagin cedit a les pressions de la RFEA, no ha de fer defallir a la resta, i nosaltres hem de mostrar enèrgicament que recolzem a les curses segueixen sense exigir el carnet del corredor, i que lluitarem contra les que han posat al corredor popular en un segon terme.

Aquest corredor popular ha de dir clarament a les curses com la San Silvestre de Lloret o la San Silvestre de El Masnou, que l’any que ve no hi correrà si es manté en la opció d’enviar les dades dels participants a la RFEA per la tramitació del Carnet del Corredor i per a omplir-nos de publicitat de les cases comercials que l’esponsoritzen.

I també ha de dir en veu alta: GRÀCIES a l’organització de la Cursa dels Nassos (Ajuntament del Barcelona – Institut Barcelona Esports) per haver organitzat una gran festa de l’atletisme popular!

Podeu trobar més informació a: http://www.corredors.cat/index.php?option=com_jfusion&Itemid=91&jfile=index.php&topic=9832.0


O unir-vos a la causa a: http://www.causes.com/causes/560171-jo-tampoc-correr-curses-que-enviin-les-meves-dades-a-la-rfea-per-tramitar-el-carnet-del-corredor