Des del meu sofà [06]

Autor: Enric H. March

Torno de l’Assemblea 2011 pensatiu. Com era d’esperar, un dels temes calents ha estat la decisió de la Junta de no donar suport a la manifestació del 29 de juny en defensa de l’Estatut i contra la sentència del Tribunal Constitucional. No entraré en valoracions perquè tothom s’ha explicat, i ja sigui amb raons o sentiments a la mà, cadascú té un punt de vista respectable, i més tenint en compte que ningú es va manifestar en contra dels continguts de la manifestació.

Fa molt de temps que miro, que observo, que llegeixo i que escric en el Fòrum de Corredors; i que miro, observo, escolto i parlo fora d’ell. No sé si sóc tan perspicaç com l’amic Jim –que li ve d’ofici i en fa oci–, però no se m’escapen la semàntica dels mots i dels sintagmes –ofici i vici a parts proporcionals.

És evident que el nexe que ens uneix és l’atletisme, però n’és també l’excusa. La gran majoria de la gent que intervé al fòrum ho fa de visita buscant informació atlètica, però el cos viu que dóna valor orgànic a aquesta petita aldea virtual és format per veïns ben arrelats en la comunitat i ben relacionats entre ells. Funciona mitjançant un teixit de barris, burgesos i més o menys extensos, segons el cas: gasoses, apocapocs, maduixots, ataràxics, endorfínics, sortits, dragonians, santboians; amb una peculiar 13 Rue del Percebe, habitada pels novatos, uns quants ravals plegats d’eskamots, els que viuen dispersos per la muntanya i els correcuacs del barri de pescadors.

Deia que l’atletisme és el nexe i, també, l’excusa. Com a nexe, és la cultura cívica que ens aglutina. I com en tota comunitat de veïns, els seus individus tenen oficis diferents, ocis diferents i interessos vitals i polítics diferents, que si com a esportistes són el rerefons que ens fa persones, com a persones és el que ens identifica i ens diferencia del conjunt. No serà estrany, doncs, que siguin les afinitats no atlètiques aquelles que acabin agrupant els individus cap a objectius que res tenen a veure amb l’esport. L’atletisme és, doncs, l’excusa per gaudir de la companyia.

Com en tota comunitat, les relacions personals seran les que acabin marcant el ritme vital dels correcats. Aquell cos orgànic que he definit més amunt viu gràcies a la simbiosi, així que no és d’estranyar que la gent busqui companyia per no estar sol, per fer amics, viatjar, per lligar (amb tot el que això comporta: es fan parelles, se’n desfan, hi ha enganys… i desenganys), per fer barbacoes, per anar a manifestacions, al futbol, al cinema, al teatre, per muntar societats gastronòmiques, per fer negocis, per crear oenegés, per compartir batalletes (llegiu cròniques), per queixar-se dels seus mals (sempre més greus que els dels altres), per exhibir-se, per dirigir les masses, per crear monstres i per enderrocar ídols.

Sé de més d’un (més d’una) que està esperant el Who is who, i de més d’un que m’emborratxaria per estirar-me de la llengua… Però serà que no. Només faig de notari de la realitat (i en Jim sap què és un secret de sumari). D’aquesta realitat, d’aquest cos orgànic que es diu Corredors.cat; que ens situa en un context, que és de color pastanaga, i en un país que s’identifica pels colors de la bandera, però que no cal que tingui cap altre signe identitari perquè és reconegut allà on va. Potser aquesta és la seva grandesa.

Ah, me n’oblidava! Aquest cap de setmana hi ha la Mitja Marató de Barcelona. Una bona mitja, amb un bon recorregut, malgrat que a alguna ment brillant (que tampoc diré) se li ha acudit fer-la començar a les 8:45 am. Jo em quedaré a casa a recer del fred i llepant-me les meves ferides, que són més doloroses que les de ningú. Bé, excepte les del Xavi Papell.

8 comentaris

  • Tweets that mention Des del meu sofà: cap de setmana 30 de gener – Ara.cat — Topsy.com

    27/01/2011 16:42

    […] This post was mentioned on Twitter by Bego Aguilera, corredors.cat. corredors.cat said: Des del meu sofà: 30 de gener. Una reflexió sobre què és corredors.cat i un repàs de les curses del cap de setmana http://bit.ly/ftHwEu […]

  • squash

    27/01/2011 18:10

    Excel·lentment narrat. Més enllà de senir-me identificat en l’exposat, formo part d’aquest microcosmos, he gaudit llegint aquesta entrada. Se m’ah fet curt.
    I a mi tampoc se’m pot estirar de la llengua… potser sortirien massa trons.

    Fins ara.

  • Krlos

    28/01/2011 1:15

    Company, l’has brodat. Has estat molt i molt fi aquesta setmana. Em trec el barret!!!

  • Kasumei

    28/01/2011 10:59

    M’ha encantat Enric. Sobretot m’identifico amb una de les que et vol estirar de la llengua…El proper sopar gastronòmic ho torno a provar amb l’ajuda d’un bon vi. Enhorabona crack!

  • JDR

    28/01/2011 12:02

    Gran i sàvia reflexió Enric, em sento plenament identificat amb les teves paraules, tot sovint, escoltem, llegim, parlem de la globalització, encara que conductes poc solidaries i egoistes sovintegin a la nostra societat. Comparteixo aquesta necessitat de pertinença, de ser acceptat i en el fons sentir-me estimat

  • Jorfer

    28/01/2011 19:18

    Ja tu he dit a nivell privat, i ara tu dic públicament, has fet una fotografia real del que és per la immensa majoria de nosaltres l’associació, un punt de trobada on l’excusa és l’atletisme.

    Gràcies Enric!!

  • Jim

    29/01/2011 21:36

    Amb una fina ironia
    ho has ben explicat:
    Som Corredors.cat
    esport i ciutadania

  • Xavi Alcalde

    29/01/2011 23:02

    M’afegeixo a les felicitacions. Molt bon post, tant de contingut com de la forma elegant d’explicar-ho. És que fins i tot coincideixo amb el tema de les 8.45h! ;)

    PD: Potser el de “Esos locos que corren” podria aprofitar-ho per a fer-ne una segona part…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús