Des del meu sofà [07]

Autor: Enric H. March

Estem en plena campanya per escollir els Premis Pastanaga 2010. I el que hauria de ser un exercici d’anàlisi per triar aquells candidats que més es mereixen cadascuna de les categories proposades és, en realitat, la prova irrefutable de qui té amics i qui no en té. Ja sé… És una exageració. El que vull dir, de veritat, és que es tracta d’un joc pervers, en què la tria de les persones més estimades, deixa al descobert molts desencisos i tristeses. Jo no dic que triar subjectivament tingui res de dolent. Al cap i a la fi, no estem posant en joc el futur de la humanitat, i sembla raonable que els sentiments estiguin per sobre de l’objectivitat. Si no fos així, no s’entendria que un mateix votant nomini un mateix candidat a diferents premis, en algun cas fins a 5 vegades! Qui és el més divertit? Doncs teniu raó, no és mesurable. El sentit de l’humor, tant per qui fa riure com per qui riu, és una estranya solució (en sentit químic) que barreja cultura (en sentit ampli) i intel•ligència (capacitat d’intel•ligir, de relacionar conceptes).

Trobo a faltar la proposta i la discussió serioses. Des de la comissió del premi ja es demana que es justifiqui el perquè de la nominació, però seria d’agrair, a més, el debat obert, la disputa, que posés a la balança els mèrits i els demèrits dels postulats. Subhasta pública i correcat obert en canal. Seria un exercici dur, és clar, perquè obligaria els candidats a sentir, també, allò que no justifica la seva tria. Algú podria argumentar que entraríem en debats personals que podrien deixar mal parat algun candidat. Potser sí, però no més que en un duel atlètic per veure qui guanya a qui. I, tanmateix, qui no vulgui entrar en competició per una Pastanaga o qui no vulgui arriscar-se a veure si d’un debat en resulta un retrat o una caricatura, sempre pot demanar no ser candidat. Ara em ve al cap un premi terrorífic: el i la millor correcat al llit! M’agradaria veure… bé, llegir, els raonaments, i esperaria veure, expectant,  qui rebria més d’un vot. Miss i mister correcat també donaria molt de joc.

Bé, bromes (?) a part, aquest cap de setmana tinc diversos amors repartits per la Península. Un a la Marató de Sevilla. Belenka, carinyo, et desitjo tota la sort del món! Un altre, a la Mitja Marató de Gavà, on m’hi deixaré caure a veure si ens donem una alegria, encara que sigui sense intercanvi de fluïts. Als 10 km de Vilafranca no hi tinc res, però m’he quedat amb les ganes de fer-la.

1 comentari

  • squash

    11/02/2011 13:24

    Sense dubte que és perversa la nova catgeoria de Premi Pastanaga que proposes. Però en aquests afers tan íntims o es té una gran mostra o bé els “boquetes” podran regalimar autoelogis injustificats.
    Esperem si la Comissió mou fitxa.

    Fins ara.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús