Una marató de vida

Autor: “eiger

Córrer és el que més ens agrada. Cadascú al seu ritme i dintre el seu nivell. Amb aspiracions diverses, voluntats indiferents i motivacions infinites. Quelcom ens uneix però.


Consultant la Viquipèdia la definició de “córrer” hi diu: “Córrer és una forma de desplaçament terrestre que permet moure’s ràpidament a peu”.

Si reflexionem sobre el tema, ¿creiem que aquesta definició es queda aquí ? Hi ha un món de sentiments al darrera que no hi queden reflectits. Encuriosit hi cerco el significat de la paraula “marató”: “La marató és una prova d’atletisme. És una cursa de (42,195 km), i la que sempre clausura els Jocs Olímpics d’estiu”.

I ja està ? Qué ràpid que la podem definir i com costa arribar a assolir-la. És cert que només són definicions que ens ajuden a explicar el seu significat popular però, perquè existeix la psicologia sinó l’apliquem als mots ? Si ens limitéssim a córrer i a fer maratons o altres competicions atlètiques, seria ben trist si no en treiéssim l’entrellat de l’activitat. Viure per córrer, córrer per viure. Quants sentiments hi van lligats!

Hi ha expressions que s’han consolidat i s’han fet pròpies de la prova reina de l’atletisme com són “el mur”, “doblar”, “tirada llarga”, “fira del corredor”, “pasta party”. Però, per què una marató ? Avui dia hi ha força disciplines que ens permeten gaudir del córrer. Hi ha ambients tranquils i pausats a la muntanya, ambients plens de curiositat i variats en activitats d’asfalt, ambients sorollosos i estressants a les pistes d’atletisme. Si bé una mitja marató o una cursa de 10 km. en ruta són la pràctica més habitual i popular entre atletes, la marató sencera amb tota la seva distància és la que ens permet viure d’aprop els tres ambients anteriors.

Comencem corrent a un ritme inferior, gaudint de la prova. Continuem aguantant l’esforç tot observant l’entorn i deixant-nos portar per les sensacions. I acabem voltats de crits d’ànim que ens empenyen amb força cap a l’arribada. Són sensacions plenes de vida en tot moment, des del primer metre passada la línia del xip fins els metres que segueixen la meta. Moltes hores d’entrenament i patiment, que es resumeixen en poques hores, les quals, malgrat ser poques, conjunten més sentiments que en totes les hores anteriors. No es pot explicar, s’ha de provar.

Què seria de les nostres aspiracions esportives si no existís la Marató ? Quins altres reptes ens mourien ? Hi ha qui gaudim també de les marxes d’ultra-distància, especialment en expansió a la muntanya, però és un altre nivell de competició. Hi ha qui prefereix combinar el córrer amb altres modalitats esportives, però no s’emporten la intensitat i la màgia, fins que proven la marató com un repte de veritat.

Ens cedeix la possibilitat de lluitar contra un mateix. Una lluita que la història ha volgut que sigui eterna al llarg dels segles, doncs ha anat en augment la seva pràctica i devoció. Patiment al màxim, un esforç constant sense límits, emoció desbordada, falera col·lectiva i gent entregada a la causa. Diuen que en aquesta prova el cos va allà on el cap vulgui. Tant debò ens porti també la sort i els èxits que un desitgés. Confiem en poder gaudir-la el que ens queda de vida.

Etiquetes

1 comentari

  • squash

    09/03/2011 11:23

    Així és, les definicions són limitants i mai engloben la totalitat. I en ecas de la Marató, encar més. Difícil explicar quès és i el què implica. Com bé dius, cal viure-la, entrenar-la, patir-la, odiar-la i disfrutar-la. Llavors, potser, no hi ha marca enrere.

    Fins ara.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús