La regularitat dels fideus

Autor: Prudi

Sembla que és una veritat universal allò de que com més allunyat de Barcelona, millor avituallament post cursa. És una opinió molt sui generis, però qui no recorda els entrepans de butifarra de Castellbisbal, o la brioxeria de Bràfim? Trenca aquesta llegenda urbana la Nocturna de l’Hospitalet, que a una parada de catalans de la gran urbs, ofereix una magnífica fideuà per recuperar-se de l’esforç fet. Però anem a pams.


És molt possible que els participants a l’edició del 2010, la primera, hagin vist evaporar-se, acausa de la forta participació, els al·licients de l’any passat: cursa ràpida, molt ràpida i per tant molt favorable per fer marca, però malgrat tot conserva molts punts per a ser un d’aquells deumil a tenir en compte. A mitja tarda, el centre comercial Granvia 2 es veia envaït d’una espècie invasora que provocava la sorpresa de la fauna autòctona habitual. Tot de gent amb xandall i samarretes tècniques de colors llampants, que anaven deambulant pels passadissos. Anaven passant els minuts, ens apropàvem a les 7, i els xandalls es mudaven per malles o pantalons curts, cosa que encara augmentava més l’estupor del visitant. A la Sony Gallery, on Digital Plus era emès per tots els monitors, es congregava una bona parròquia de corredors, que a les 8 van tocar el dos cap a la Pça. Europa, per ja concentrar-se en els preparatius de la cursa. Una impressionant marea groga envaïa l’entorn, i això era bonic: famílies amb nens, parelles, grups d’amics… és la cursa de la Festa Major i sembla que els vilatans s’hi han vinculat, afavorits perla confluència de dos circuits: 5 i 10 qm. Així, cadascú es prova on més li convé, i qui només vol participar, té a l’abast una distància més assequible. No hi havia cursa infantil, però molta mainada va poder atrevir-se amb els 5 quilòmetres. Escalfant mentre el sol s’amagava, ens va portar a l’hora prevista de sortida, les 9, i a ritme de batukada, es va començar la marxa.Home, aquí hi vam trobar de tot: molt esquiador obligat a fer slalom per trobar el lloc que li corresponia, i que la popularització de la cursa li havia pres, molta gent del gremi dels sastres que retallaven tot el que trobaven, però també conseqüència del caire popular, valgui laredundància. Però un cop situats, adrenalina, suor, i reducció del camp visual i mental cap a un únic objectiu: regular, marcar cada quilòmetre amb el temps previst, comprovar les sensacionsa la primera volta, i veure si concorden amb el cronòmetre, aprofitar l’aclariment a la segona volta, per començar a gaudir dels carrers, de la rambla de Santa Eulàlia, d’Amadeu Torner, i recordar quan hi havia la fàbrica del BacoVin, i així oblidar que ja estem cansats, per encarar  ja amb màxima concentració el darrer tram, un tira com puguis del qm 8 al 9, i un campi qui pugui del 9 al 10, que si hem guardat una mica de gas ens permetrà apretar a la recta de l’Ikea,i acabar satisfets. Una cursa diferent.
Llavors sí, altre cop a ritme de batukada prendrem aigua i aquarius, i un cop recuperats, podrem anar a recollir el nostre plat de fideua, que no és tapa, és un sopar, i que malgrat l’increment exponencial de participants, segueix sent de primera. I desprès què? La festa major continua, hi ha qui haurà anat a veure a Kiko Veneno, qui aprofitarà per entrar a la darrera sessió als cinemes del Centre Comercial, i qui s’enfilarà al cotxe fins la propera. I això és el que haurà donat de si una cursa popular, que el ciutadà s’ha fet seva, i que potser haurà perdut interès esportiu, però haurà guanyat en caliu i gastronomia!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús