Corrent ajudaràs

Autor: prudi

Hi ha vegades en que ens fa mandra sortir a córrer. Hi ha vegades que pensem que aquesta o aquella distancia no són les més adequades al nostre estat o al nostre objectiu. Hi ha vegades que un no es troba en les millors condicions físiques o mentals per competir, encara que sigui amb un mateix. Hi ha vegades, sí, per tot això i més, però hi ha vegades que un no pot, no vol
dir que no. Hi ha vegades en que un es sent orgullós de córrer, es sent orgullós d’acompanyar als que corren, es sent orgullós de convidar als que corren.

Aquesta crònica ens porta a Poblenou, a Bac de Roda cantonada Pujades, on hi ha l’escola Arenal de Llevant. La comunitat educativa, amb l’AMPA, les famílies i els docents al capdavant, van decidir organitzar una cursa sol·lidària, i dit i fet, no s’ho van pensar dues vegades i a per feina. La recaptació de les inscripcions es va decidir que es donaria a l’Associació Amics del Moviment 4rt món de Catalunya. La seva tasca no és llunyana, ni es dilueix en burocràcies i logístiques. Treballen colze a colze amb famílies d’ètnia gitana afincades a solars del barri, que viuen a caravanes. El seu treball és concret: esplai els dissabtes, reforç escolar i futbol entre setmana, i acompanyament a les famílies en el dia a dia; actuacions palpables i que els nens de l’escola poden aprofitar per reflexionar sobre les contradiccions del món en que vivim.

El fruit de tot aquest treball s’ha recollit avui, 15 de maig: fins a 7 curses han tingut lloc, tres pels nens de parvulari, que feien 400 m, dues pels dos primers cicles de primària de 800 m, una pel cicle superior de 1.400 m, i finalment, una de 4,200 qm per la resta de participants. Un carrusel de competicions no competitives que han omplert el matí d’esport, esperit de
superació, festa i companyonia entre tots.

Ha començat la matinal a les 9:15, amb la llarga, i no hem enllestit fins les 11:00, amb la dels més petits. Això sí, tothom ha gaudit molt. Cadascú anava al seu ritme, era sol·lidària i popular, però no us penseu que per popular s’aniria xino-xano, hi ha qui ha tret tots els cavalls i ha anat per totes, però aquesta competitivitat sana també forma part de la festa, que caram!

El circuit, pel tram central del Passeig Pujades, ha agraït la participació modesta (era la primera edició, i s’havia centrat molt en l’àmbit escolar i els amics). Si a d’altres curses l’eslàlom és per avançar corredors que surten a un ritme equivocat, aquí calia esquivar els forats dels arbres, però no patiu, que no era complicat. Si l’any vinent ve més gent, caldrà baixar a la carretera. A cada travessa hi havia gent aturant el trànsit, tant rodat com pedestre, que a vegades és el més perillós, i així s’han completat tres voltes al circuit, que anava de Provençals a Bilbao. Molt ràpid, i molt bo, permetia regular, calcular, i anar per totes la darrera volta, cremant tot el que quedava.

La mainada s’ho ha passat pipa, transicions ràpides d’una cursa a la següent, com ha de ser, i instruccions clares sobre sortida, arribada i recorregut. El millor, però, veure la il·lusió dels nens i nens de l’escola, contents de la seva festa, conscients del rerefons de la cursa, i encantats d’acollir a la resta de nens que han vingut d’altres llocs a participar. Amb aquest caliu entre els peques, els grans han estat encantats. Quan l’altruisme és de cor, es transmet per ell mateix, i les coses surten rodades.

Enhorabona, i a tornar-hi l’any que ve!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús