Una milla

Autor: bego

[per llegir mentres escoltes la música ]

Avui tinc ganes de córrer, i m’atreveixo a fer-ho. Sóc una corredora dolenta, però molt dolenta. Amb cames que es mouen i cap que s’atura. Així que, sense deixar d’entrenar les cames, començo una preparació específica per a…… el cap!

Avui faré una milla, amb l’únic objectiu de suportar el patiment del kilòmetre i mig i una mica més. Avui patiré de valent, però és curt. I allà estic, al Congrés, i no estic sola. El carrer és ple de gent que ve a veure com corren els altres, que passegen, que disfruten del matí de diumenge. I els meus també estan allà, animant, donant suport, cuidant, corrent.

És una milla curiosa perquè a la sortida de veterans hi ha tanta gent que sembla una cursa popular, de les de deu kilòmetres. Menys de set minuts de cursa intensos, sisena posició, una volta i mitja, de pujada i de baixada. En algun moment em canvien l’aire fred per aire calent que se’m cola als pulmons. I tanco els ulls i apreto, pensant, ja s’acaba, ja s’acaba. I sí, s’acaba. Em sento com sortint de sota de l’aigua, de cop, sense aire, i s’acaba. Després m’estaré una bona estona tossint, però això ja no té importància.

Bona cursa. Bon esforç. Avui ha valgut la pena. Seguirem entrenant el cap perquè deixi córrer les cames al seu aire.

 

1 comentari

  • Jim

    11/10/2011 13:42

    “Sóc una corredora dolenta, però molt dolenta”

    Què vol dir ser “molt dolenta” ? Tenir el do de ser lenta? i Sisena posició ?

    És ben sabut que la Mae West deia que quan era bona, era bona, però quan era dolenta era molt millor.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús