Cursa del Cargol

Autor: Joan Carles Llurdés

El diumenge 2 d’octubre vam tenir una magnífica jornada amb motiu de la 3ª edició de Linyola, ara rebatejada com la del Cargol. I no ho dic per la meva actuació personal que com explicaré tot seguit, no va ser de les més lluïdes, sinó més aviat per l’ambient que hi vam viure. Curses com aquestes són curses agraïdes, com em va comentar el col·legi Josep Huguet, a qui em vaig trobar de nou (després de Cervera) fent de controlador del temps (del cronòmetre, no pas del meteorològic).

I a fe de Déu que és una afirmació ben certa: un entorn rural (som a la comarca del Pla d’Urgell, no ho oblidem), un circuit circular de poca duresa, un ambient molt familiar propiciat pels poc més de 200 corredors que ens hi vam aplegar, una logística pre i postcursa excel.lent i tot plegat, la sensació d’una feina molt ben feta de per part de l’organització i que els 10€ de la inscripció han estat ben invertits.

 

 

 

 

 

 

Quant a la meva actuació en la cursa no puc dir que hagi estat del tot brillant. Encara que no ho vaig dir abans, confiava que em sortís una cursa bastant bona i que acabaria movent-me amb un temps al voltant dels 44′, després d’un temps de descans (el reset) i de veure com el recorregut era menys complicat del que s’insinuava al seu perfil penjat al Web. Al final, un temps de 45′:38″ (diria que prement una mica més els dents l’hagués pogut baixar de l’odre de 1/2 minut) i la posició núm. 83 d’un total de 210 corredors.

I ara, una breu valoració de la cursa però ja us dic d’entrada que serà molt favorable:

  • Aspectes que m’han agradat: tots, no he trobat a faltar res que sigui important per a la bona marxa de la cursa. Fàcil aparcament, molt a prop del lloc de trobada, tots els serveis (recollida de dorsals, de la bossa d’obsequis, consulta dels resultats, lavabos, dutxes, guarda-roba, etc) concentrats en un mateix punt (al voltant del pavelló municipal), itinerari sense gaires dificultats, ajustat al que es deia en la Web, amb tots els qms. marcats (suposo que ben marcats), relativament barata, la possibilitat de veure la classificació gairebé al moment, un bon esmorzar en acabar i un ambient encara millor on els nens poden jugar i fer de les seves sense cap problema.
  • Aspectes que no m’han agradat: doncs després d’una estona rumiant-m’ho … esto, mmm … diria que cap. I no us penseu que la meva opinió sigui molt esbiaixada sinó que diria que és bastant unànime si he de fer cas dels comentaris que sentia quan parava l’orella. Per tant, res a dir en aquest sentit.

I després de la merescuda dutxa i una passejada, el plat fort del dia, mai millor dit: a menjar cargols. O que us pensàveu: què corro perquè m’agrada, sense buscar-hi cap més al·licient? Què n’esteu d’equivocats!; com estàvem molt a prop de Vilagrassa i hi tenim controlat un bon restaurant on els cargols a la llauna són una de les seves especialitats, no ho vam dubtar en cap moment i apa, anem-hi que fem tard. Això sí, reserveu-hi taula abans perquè sempre s’omple.

 

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús