Entrades amb l'etiqueta ‘Marató de Barcelona’

Creuant la meta

dilluns, 28/03/2011

Autor: ‘jag75′

Dedicat a tots els maratonians que han creuat la meta de la marató de Barcelona i per als que ho han fet en qualsevol altra edició o marató del món… Tots ells, parlen (m) el mateix idioma.

Girant per plaça Espanya, encares l’Avinguda de Maria Cristina.
Als fons les fonts. Tu sols veus un arc amb una referència de temps que per a tu esdevindrà eterna.
Ho tens a tocar de la mà, a una fracció de capritxòs kilòmetre anglès. Mentre salivejes, consultes el crono per últim cop.
Busques amb la mirada a qui més t’estimes d’aquest món i és allà a la vora. O en els teus pensaments. Sempre han estat amb tu. La marató et demostra qui no et fallarà mai.
Amb l’objectiu previ assolit o no, mires de estar a l’alçada.
S’ho mereixen, no creus?
Sol o envoltat d’una multitud, encares aquests metres finals.
Sents, reconeixes veus enmig d’uns crits ensordidors que t’aporten una energia que dubtes puguis tenir realment.
Moltes respostes prenen sentit. Ets allà a punt de creuar.
No és una cursa més,
tornes a ser,
o ets des de ja…
MARATONIÀ!

Des del meu sofà [09]

divendres, 11/03/2011

Autor: Enric H. March


Si algú estava esperant que parlés del sopar, no ho faré. Cadascú sap com s’ho va passar, com va acabar la nit i amb qui. Jo m’ho vaig passar molt bé (què he de dir, no?). I com li vaig dir a una de les comensals només veure-la arribar: ja sabia jo que valia la pena anar-hi (aquí em faria falta un emoticó).

Com que una emoció treu una altra emoció (no era així?), parlarem de l’esdeveniment de la setmana: la Marató de Barcelona.

Una marató només es pot fer si es prepara; i preparant-la, mai es té cap garantia d’acabar-la. No és possible l’oracle, per això mai se sap si serà una tragèdia. Citant-me a mi mateix (perdoneu la gosadia), “[…] la mística que molts veuen en la marató està en la recreació de l’infinit [el lloc on se citen els mites], està en el valor numèric 42,195. Un valor cronogràfic, no pas mètric: si només fos mètric no tindria interès perquè recórrer aquesta distància no té res d’excepcional en si mateix. L’objectiu es vesteix de mite perquè la història de cada marató vol explicar la història d’una superació individual i del camí que ha portat a aquesta superació. Tot plegat ens porta al tema del viatge. Carreguem les naus amb la intenció d’arribar a Ítaca, però tots volen ser Ulisses, i la recompensa final només té sentit si realment hem sabut ser Ulisses i vèncer tots els obstacles” (Dels rivals, Bereshit, 16 de gener de 2010).

Valor cronogràfic perquè la marató no l’omplim de quilòmetres; l’omplim de temps. La distància és la mateixa per a tots: el repte és ser capaç de resistir el pas del temps. Això és el que entrenem: la resistència procurant patir el menys possible. D’aquí ve el primer error del maratonià popular: pensar en les referències parcials (córrer a 4’/km, baixar de 3 h, de 3h 30’, de 4h…), en lloc de pensar en el temps com un concepte global. La capacitat d’assumir el pas del temps. L’error de proposar-se ritmes abans de treballar capacitats es produeix en totes les distàncies, però superar 10 km o una mitja marató té menys riscos que superar la marató: si no s’assoleix com es tenia previst, es torna a intentar en un període breu de temps.

La tragèdia més gran de la marató està en la mitificació, en l’esforç que s’esmerça en la preparació i en les grans dosis d’il·lusió que s’inverteixen. Fracassar et du sempre a pensar en un temps massa llunyà per intentar repetir-ho i en tornar a començar de nou el procés.

Vista des de dins, la marató és una cursa irreal (o potser massa real: depèn de l’estat de consciència de l’atleta). Però vista des de fora, encara ho és més. Aquest passat diumenge ho vaig constatar per enèsima vegada a la Marató de Barcelona. Veia passar els corredors (desconeguts, coneguts, companys, amics…) pel quilòmetre 35. Feia crits d’ànim, deia els seus noms per fer més creïble el suport. Faltaven poc més de 7 km per acabar, però tot era irreal: alguns que anaven a bon pas, no van acabar, o van acabar enfonsats; d’altres ja havien trencat les seves il·lusions uns quilòmetres abans, però perseveraven en l’intent -l’intent de fer seu l’infinit-, i els meus crit de res servien, o feien més mal que bé. El mur, en diuen. D’aquest buit temporal que comença aproximadament al quilòmetre 30 i que es perllonga fins un lloc indefinit més enllà del 35, en diuen el mur, un dels malnoms que fa servir la Parca.

I veient-los passar pateixo. Pateixo veient les mirades perdudes en l’espai; la tristesa en les seves cares demacrades, amb galtes enfonsades i pòmuls marcats; en els seus cossos caiguts, de gestos desmanegats; imaginant les il·lusions trencades en mil bocins; pateixo veient com caminen els que volen arribar com sigui, i veient els que abandonen, buscant apartar-se de les mirades i dels maleïts crits d’ànim que es claven com agulles; flat, cruiximents, fiblades, nafres, sang…

Sí, ho sé. A l’arribada els corredors salten d’alegria, les mans i els punys s’alcen al cel, els genolls es pleguen contra l’asfalt, les llàgrimes salten dels ulls, els cossos suats s’abracen… Sí, ho sé. Ho sé jo i tots els que no van arribar.

Sabatilles solidàries

divendres, 14/01/2011

Avui us volem presentar el projecte “Sabatilles Solidàries” que Corredors.cat va posar en marxa ara ja fa tres anys, a la Marató de Barcelona. Tres anys després, el projecte segueix actiu i necessita de la vostra col·laboració.

El projecte consisteix en recollir sabatilles usades i en bon estat general, per a ser destinades a dues ONG, qui les reparteix entre persones amb necessitats .

Una d’elles és Figueralia, www.figueralia.org Està dirigida per Ramon Figueras, corredor habitual, que ha fet entre altres les maratons de Berlín i Nova York. La seva ONG envia sabatilles a Kenya per ser donades a joves atletes sense recursos que les fan servir per córrer.

L’altra és Rauxa, www.rauxa.org Està dirigida per la doctora M. Lluïsa Martin Puig, i es deduca a ajudar a persones afectades d’alcoholisme a reinserir-se a la societat. Tenen diverses funcions, entre altres tallers de formació, pisos socials, un restaurant a Gràcia anomenat La Terrasseta i una mena d’autocaravana que circula pel carrer i dóna suport in situ a persones amb problemes d’alcohol. En el nostre cas, les sabatilles serien donades a aquestes persones i serien usades per caminar, no per córrer.

QUINES SABATILLES?

Quan es va plantejar aquesta idea, tothom la va considerar bona, però es va generar un petit debat sobre donar coses que a nosaltres ja no ens serveixen. Algunes persones deien que no els semblava ètic donar unes sabatilles amb l’esmorteïment esgotat, ja que ells no les usarien si els hi donessin. Cal tenir ben clar que les dues ONG accepten aquest fet. Rauxa les vol per caminar, i els representants de Figueralia a Kenya no tenen cap inconvenient en rebre aquests tipus de sabatilles, ja que són molt millor que res, que és el que molts tenen.

No obstant, les sabatilles hauran de complir uns requisits mínims:

  • El tèxtil i la sola han d’estar sencers. No acceptarem sabatilles amb esquerdes a la sola o trencades per la zona tèxtil.
  • Cal entregar-les amb plantilla. No cal que sigui original, però ha de ser del mateix nº que la sabatilla. És a dir, si algú té unes Asics Cumulus i ha perdut la plantilla i té la d’unes NB 1064, ja serveix.
  • Han d’estar netes. Amb una rentada usant el programa curt n’hi haurà prou.
  • Poden ser d’entrenament per asfalt, mixtes, de competició o de trail. S’accepten sabates de muntanya, com les que Salomon ha popularitzat en els darrers anys.
  • També s’acceptarà roba, principalment samarretes. En aquest cas haurà de ser nova del tot o utilitzada tant poc que no es noti que s’ha usat.

Quan i a on?

La recollida es produirà durant la fira del corredor, situada a l’expo de la Marató de Barcelona, Av. Reina Maria Cristina, pavelló 6. Allà hi haurà un estand específic per a aquest projecte.

És a dir, divendres 4 i dissabte 5 de març de 2011. Horari: de 10 del matí a 19.30 ininterrompudament.

Us animem a que aneu guardant les sabatilles i les porteu a la recollida. No cal que esteu inscrits a la marató, ja que ho pot fer qualsevol!

Més informació a corredors.cat@gmail.com o al 667921609-Manel.

Gràcies per la vostra col.laboració.