24 hores d’atletisme de Corredors.Cat

dissabte, 4/12/2010

Com és habitual en els darrers finals d’any, Corredors.cat tornem a col·laborar amb la Marató de TV3 organitzant les 24 hores d’atlestisme.

Aquest any la recaptació de la Marató de TV3 anirà destinada a la investigació de les lesions medul·lars i cerebrals adquirides i des de Corredors.cat tornarem a posar el nostre gra de sorra gràcies a la col·laboració de tots plegats.

Els dies 18 i 19 de desembre, a les pistes d’atletisme de Can Dragó, de 12h de dissabte a 12h de diumenge, els participants competiran en diferents proves atlètiques.

IMGP5372.JPG IMGP5208.JPGIMGP5253.JPG

Quines proves són?

L’espectacular prova estrella, les 24 hores en pista, les 6 hores en pista, relleus, proves per equips, una marató nocturna!, la novetat de l’Eikiden, entre d’altres! Podeu consultar tots els detalls  a http://www.corredors.cat/24hores/

I pels més petits? Jocs infantils i xocolatada final!

Ja podeu inscriure-us o efectuar el vostre donatiu a través de La Botiga de CoRReDoRS.CaT.

Si no podeu participar-hi sempre podeu donar un cop de mà com a voluntaris!!!


Us hi esperem a tots i totes!!

Des del meu sofà [01]

dijous, 2/12/2010

Autor: Enric H. March

sofa.jpg

Ens acostem a l’hivern i el nombre de curses populars baixa a l’espera del fervor atlètic de la nit de Cap d’Any. El fred no serà excusa, però, perquè el proper diumenge els corredors es calcin la calça curta i, amb el cistell a la mà, s’adrecin cap a Mataró a fer la mitja marató i a recollir productes de neteja pels propers sis mesos.
Poc més de 24 hores van ser suficients per exhaurir els 1.800 dorsals que l’organització havia posat a disposició dels atletes. Bé, dels atletes… és una manera de parlar. De fet, a aquesta cursa s’hi apunta molta gent que no correrà o que no correrà la mitja sencera.
No us perdeu la gran quantitat de personal que s’espera davant de l’estació de tren perquè passin els corredors i afegir-se a la fila per fer els dos darrers quilòmetres que justifiquin el regal de l’arribada. Si els regals ja són una bona excusa per córrer la cursa, jo us en dono una altra per alçar-vos del sofà i anar a Mataró: tallar la Nacional II durant tot un matí. No se m’acut res més. Amb aquest fred queda descartat fer un bany a les platges del Maresme. A banda de la temperatura de l’aigua, em sembla que no les posen fins l’estiu.
Des del punt de vista atlètic, aquesta mitja no és per anar buscar marca. Els seus dos darrers quilòmetres són un escull massa exigent i us hi deixareu tota la renda que la resta del perfil us haurà permès reservar. Són ganes!
mataro.jpg
Si les mitges les trobeu massa llargues, diumenge hi ha altres llocs on anar a passar fred. A Valls i a Riudellots de la Selva hi teniu dos crosos, la informació dels quals podeu trobar a la pàgina de la Federació. Aquí no tindreu tants
problemes per aconseguir un dorsal: al crosos només donen aigua, i ningú es queixa. I parlant d’aigua, amb una mica de sort plou i podeu quedar-vos ben empastifats de fang, un afegit que hi ha atletes que celebren amb alegria perquè, ja se sap: el cros és atletisme en estat pur! Però trobareu a faltar el sabó de Mataró.
Algun motiu extra per anar a Valls? La temporada de calçots comença oficialment el 31 de gener, però segur que ja se’n fan de pirates. Així que, si no heu quedat prou empastifats de fang, podeu anar a embrutar-vos les mans i els morros de cendra i salsa i així fem la festa grossa.
I si aneu a Riudellots de la Selva… No sé. A peu de carretera hi trobareu masies típiques per fer un dinar de germanor. Ja que sortiu de casa, millor tornar dinats. Però recordeu que algú s’haurà de quedar sense vi si aneu en cotxe. És un inconvenient si conduïu, però un avantatge perquè la resta d’ocupants faran una bona migdiada al cotxe i us estalviareu l’enèsima versió de la crònica de la cursa.
Si encara no us he convençut d’anar a córrer aquest cap de setmana, o si amb el diumenge no n’heu tingut prou, els dies 6 i 8 són festius. El dilluns teniu dues opcions (o tres: quedar-se a casa):  la cursa del barri de Sant Andreu, a Barcelona, i la Pujada al Castell de Castelldefels. Dues curses gratuïtes, d’aquelles que no corre tothom que s’hi apunta perquè… són gratuïtes. Tot i així, hi corre molta gent.
El cas de Sant Andreu és molt curiós perquè hi poden arribar a participar 5.000 persones tot i que no hi ha classificació ni la cursa té els 5.000 m que s’anuncien. Hi ha gent per a tot. Però mireu, és d’aquelles curses on reps més que el que dónes i, només per això, queden justificats els seus trenta-dos anys d’història.
La Pujada al Castell de Castelldefels és… una pujada. Això ja us hauria de fer tirar enrere, però com he dit abans, hi ha gent per a tot. En aquestes curses s’hauria de fer una classificació de lactats per veure qui arriba més mort a dalt. Justificaria l’esforç perquè, per més que busqui una raó per córrer, no la hi trobo.
Totes dues són curses de festa major, així que, si no n’heu tingut prou, hi podeu afegir curses infantils, gegants, titelles, xocolatades, espectacles infantils, etc., etc. Excusa perfecta per anar-hi amb tota la família, a la qual acostumeu a deixar abandonada sempre que aneu a córrer.

Primera Rogaine del Parc Natural del Corredor

dilluns, 29/11/2010

brujula.jpg
Autor: M. Roca (“crica“)

El passat diumenge 28 de novembre, mentre s’esgotava als quioscos la primera edició del nou diari ARA, més de 300 corredors van participar a la primera rogaine celebrada al Parc Natural del Corredor i organitzada pel Club Oros de Mataró.

Segurament, més d’un lector es preguntarà què és una rogaine, ja que aquest nou terme fa poc més de dos anys que circula entre nosaltres. Una rogaine, o bé fer rogaining, és una activitat esportiva a l’aire lliure, derivada de les curses d’orientació, on es navega per un terreny determinat (un bosc, una ciutat) amb l’objectiu de trobar fites escampades per aquest terreny. És un esport d’estratègia on els participants s’ajuden amb un mapa i una brúixola, estant prohibits els GPS o els altímetres.

Organitzats en equips d’entre 2 i 5 persones, han d’escollir quines fites han de trobar dins d’un període determinat de temps, sense importar l’ordre de la cerca. El més habitual és 6 hores, malgrat que també es fan rogaines de 12 i 24 hores. Cada fita té un valor en punts, basat en la dificultat per ser trobada. Així, una fita propera a la sortida o molt visible valdrà 3 o 4 punts, mentre que una fita molt llunyana o molt ben amagada valdrà 8 o 9 punts, fent de l’estratègia un element clau a l’hora de cercar les fites més valuoses.

L’objectiu és aconseguir la màxima puntuació, no el màxim nombre de fites. De la mateixa manera són molt importants la feina en equip, l’habilitat per a llegir mapes i la resistència física (es poden arribar a córrer més de 35-40 kilòmetres en una rogaine de 6 hores!).

Pel que fa a l’esforç físic, una rogaina és l’activitat ideal per a tothom, ja que els equips es desplacen al seu ritme, fent –ho accessible a qualsevol persona jove o vella, competitiva o social, en bona forma física o no tant. El nom de rogaine ve donat per les primeres lletres de tres germans australians que van inventar aquesta activitat cap allà el 1972: Rod, Gail i Ned.

Aquest any 2010 s’han celebrat 5 rogaines a Catalunya, les quals han format part de la Copa Catalana de Rogaine, sent la propera els dies 22 i 23 de gener de 2011 al poble de L’Espluga Calva, a la Segarra.

rogaining.jpg
Podeu trobar més informació a les webs dels clubs organitzadors:

The Wildboard
Club Orientació Catalunya
El Sarró
Rogaining del Vi “El Jardí de Bacus”
Club Esportiu d’Orientació Oros

Us animeu a participar-hi?

El món dels correcats

dimecres, 17/11/2010

3.jpgAquesta serà la primera entrada al nostre blog aquí, al diari Ara. Estem molt satisfets de què hagin volgut comptar amb nosaltres, i esperem estar a l’alçada de les expectatives. Ens fa especial il·lusió poder compartir aquest nou projecte editorial i informatiu, en català, en aquests moments tan incerts, tant pel que fa a la premsa com pel que fa al català.

I aquest és el nostre blog: L’eixam esportiu. Hem volgut fer servir aquest nom per explicar què som i qui som. Ens agrada la imatge de l’eixam perquè som un grup de gent, que es mou junta, amb uns objectius semblants i que som capaços de compartir l’afició per l’esport. Això i molt més és  corredors.cat.

corredors.cat va nèixer com una iniciativa d’un grup d’aficionats a l’atletisme, que volien vehicular les seves inquietuds a través d’un lloc de trobada virtual. I es van constituir en una associació que principalment manté el web www.corredors.cat. Què hi trobareu allà?

Trobareu a gent. No és només un lloc virtual on podreu enterar-vos de totes les curses que es fan o de les novetats en atletisme, o on podreu adreçar les vostres preguntes. No! A corredors.cat fareu amics. Amics de carn i ossos. Amb els que podreu anar a entrenar, o a curses, o de vacances. És un lloc fantàstic per passar-s’hi de tant en tant. Proveu-ho. Però vigileu, corredors.cat és addictiu!

Benvingut a L’eixam esportiu de corredors.cat!