Universitat pública (de veritat)

No és massa conegut arreu d’Europa que a Escòcia, si ets ciutadà de la Unió Europea, estudies gratuïtament.

Ho has sentit bé. El govern escocès finança els estudis universitaris –els graus; no els màsters– de cada estudiant escocès i de la UE. I com s’ho poden permetre? Senzill. El 52,2% del cost universitari està cobert gràcies als ingressos dels estudiants britànics (excepte els escocesos) i la resta –vaja, els de tot el món menys els de la UE–.

Com? Un anglès ha de pagar per estudiar i, en canvi, un italià no? Exactament. Injust? Potser. Però és el que és gràcies al Pla Bolonya i a les diferències entre les polítiques de Westminster i les escoceses.

Expliquem-ho bé. L’any 1999 Escòcia va recuperar el seu parlament. El que en van anomenar la devolution (el traspàs). Aquesta petita nació va recuperar aleshores algunes de les competències, com ara l’Educació.

Com és ben sabut, Escòcia sempre ha tendit a fer polítiques més socials que no pas la resta del Regne Unit. A partir del 2008 van entrar en vigor les free tuition fees (matrícula gratuïta). La intenció del govern escocès era la de donar una educació pública i de qualitat a la seva població.

En aquells temps, però, també es posava en marxa el Pla Bolonya. Un projecte que facilitava la lliure circulació d’estudiants arreu d’Europa i que proclamava que els estudiants, fossin d’on fossin, se’ls tractés en les mateixes condicions que els universitaris de cada país.

Si la universitat és gratuïta pels escocesos, també ho ha de ser pels europeus doncs. Aquesta política del Pla Bolonya dictava quina havia de ser la relació entre països, però no dins de cada estat. Amb aquest buit legal, Alex Salmond i el seu govern van introduir aquestes premisses.

Avui en dia, un anglès, gal·lès o nord-irlandès paguen per un grau 12.600€ a l’any. I un estudiant de fora la UE i del Regne Unit, segons la carrera, pot arribar a pagar 40.600€ per curs. Una burrada, eh?

Està clar, però, que aquest finançament està subjecte a una condició. Escòcia paga un primer grau. A partir del segon, tant els europeus com els escocesos han d’aportar 2.500€ per curs. (No és això el que es paga de matrícula en algunes carreres públiques a l’estat espanyol?)

Finalment us preguntareu: i de qualitat? De primera mà puc dir que de primeríssim nivell. Aules reduïdes amb uns trenta alumnes per classe, instal·lacions envejables, biblioteques obertes 24 hores i atenció molt personalitzada per part del professorat.

Per tant, just o injust, és possible. En aquest sentit, per mi Escòcia pot ser el referent.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús