Centres catalans i calçots

Des de fa segles, el poble català s’ha caracterizat per ser una comunitat amb tendència migratòria. Ja d’ençà el segle XIX, milers de catalans emprenien aventures cap a les amèriques per cercar noves oportunitats empresarials. No només es caracteritzen per ser viatgers, sinó per a crear comunitats amb molta força a l’exterior.

Va ser l’any 1840 quan es va crear la Societat de Beneficiència dels Naturals de Catalunya a l’Havana (Cuba), l’associació catalana més antiga del món. Però va ser l’any 1881 que es va fundar el primer Centre Català a l’exterior: el Centre Català de Montevideo.

El món ha canviat però sembla que els casals i les entitats catalanes d’arreu del món segueixen més actives que mai i actuant com a punt de trobada de ciutadans de Catalunya que han abandonat casa seva per motius ben diversos. Avui en dia, i fruit de la cultura migratòria, més de 120 països tenen centres catalans.

Per què són importants aquestes entitats? Són el punt de trobada de milers de catalans que són ben lluny de casa. Poder parlar en català, celebrar el Sant Jordi o la Castanyada i posar en comú dubtes i preocupacions és més important del que sembla quan un es troba en un lloc estrany.

El passat diumenge es va celebrar a Edimburg al primera calçotada organitzada pel Centre Català d’Escòcia. Calçots importats de Valls, romesco, pa amb tomàquet, vi i pa de pessic de postre van ser els protagonistes d’una jornada on hi van participar més de 120 persones. Hi havia catalans que ensenyaven a escocesos com “baixar els pantalons” al calçot; d’altres gaudien amb la salsa romesco. I gent d’arreu del món coneixia aquesta tradició tant catalana com és la calçotada. Va ser un dia de retrobaments i descobriments.

11080988_959014400790090_3520172108881290862_n 10344769_10206380388607700_43268270813463736_n

Esdeveniments com aquests són els mantenen la cultura catalana viva, sigui aquí, allà o més enllà.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús