La transparència

Va arribar la Setmana Santa i amb ella les visites. I torna a començar aquell recorregut turístic que podria fer ja amb els ulls tancats.

Així doncs havíem recorregut Princes street, pujat a Calton Hill, vist el castell i ara baixàvem la Royal Mile. Aquest carrer és el nucli des d’on va créixer la ciutat d’Edimburg i uneix el castell amb el Palau de Holyrood i el Parlament.

No és d’això del que vull parlar però a mode d’apunt, el parlament escocès està en marxa des del 2004 i és obra de l’arquitecte català Enric Miralles. És dels edificis més polèmics de la ciutat tot i que hi ha opinions per a tots els gustos. Que si uns diuen que no hi encaixa amb l’estil de la capital, que si d’altres diuen que no calia imitar un edifici antic si es tracta d’una obra del segle XXI. Sigui com sigui, allà està.

Dit això, arribem al Parlament i una amiga em fa saber que s’hi pot entrar. Els altres cops que hi havia estat m’havia limitat a observar-lo des de fora. De fet, no se m’havia ni passat pel cap que a un Parlament s’hi pogués entrar i circular de forma lliure per la majoria de sales.

Parèntesi altra vegada: per accedir al Parlament de Catalunya cal fer reserva prèvia, que no es pot fer si un no es registra abans a un espai web que es diu ‘El meu Parlament’. I evidentment es tracta d’una visita guiada i pensada al mil·límetre.

Total, ens disposem a entrar-hi i l’equip de seguretat ens pregunta que si sabem com funciona. ‘No, és la primera vegada que venim’, contestem. ‘Ah, doncs!…’. I ens explica que cal treure’ns l’abric i la bossa, fer-la passar pel control i un cop dins ens podem moure al nostre aire. Però, ep!, aquí ve la part més interessant. Si hi ha debat, s’hi pot entrar, estar-s’hi tant com un vulgui amb la condició de fer silenci i no utilitzar el telèfon mòbil per a res.

A recepció ens donen uns tiquets gratuïts i en menys de deu minuts des que hem decidit entrar al Parlament i fins que ens trobem assegudes a tres metres dels diputats, ens trobem immerses en una discussió sobre les condicions en què els presos haurien d’abandonar la presó. Així de fàcil, tu. I com si hi vull anar cada dia a veure els debats del Parlament!

El disseny peculiar d’Enric Miralles pot deixar que desitjar, però els símbols estan ben representats. Des de fora es veuen unes figures en forma d’ela invertida al costat de les finestres. Simbolitzen les cortines obertes perquè el Parlament, és clar, no té res a amagar.

The Scottish Parliament

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús