L’espectacle de les minories

El rellotge de sorra ja s’esgota. Els candidats esgarrapen els últims segons mediàtics per a fer estratègia. El dia de les eleccions generals ja és aquí.

Dijous 7 de maig a les 7 del matí les portes dels col·legis electorals s’obriran per donar el tret de sortida a l’inici d’un dia de resultats ben incerts. A Escòcia hi circula més adrenalina que mai. Saben que possiblement tinguin la clau del proper govern a tocar.

El sistema electoral britànic funciona amb el “first past de post”. El país està dividit en 650 circumscripcions, que representen els 650 seients de la Cambra dels Comuns. A cada circumscripció s’hi presenta un sol candidat per partit –o bé pot ser independent–. El candidat que guanyi per com a mínim un sol vot, representarà al Parlament aquella regió. Si hi hagués un empat tècnic, es resoldria fent un sorteig. La mateixa web del govern especifica que es pot fer tirant una moneda a l’aire, o bé, escollint un paper a l’atzar de dins un barret. Curiós, si més no per un estat amb una de les democràcies més antigues.

Escòcia està dividida en 59 circumscripcions, mentre que Anglaterra, per exemple, en té 533. Per tant, és evident que el pes que pot tenir Escòcia a Westminster sembla insignificant. A les eleccions del 2010, el Partit Nacionalista Escocès (SNP) va obtenir 6 escons. Actualment, després de perdre al referèndum del passat 18 de setembre però paradoxalment reforçar-se com a partit, les enquestes indiquen que l’SNP podria guanyar més de 50 diputats. Amb aquesta xifra, si finalment es confirma, serien l’oportunitat dels laboristes per formar govern i desbancar Cameron com a Primer Ministre.

No tot és un camí de roses, però. El líder laborista Ed Miliband s’ha volgut desvincular de qualsevol pacte amb els nacionalistes escocesos en els últims dies de campanya. Ha negat categòricament una aliança amb Nicola Sturgeon, actual líder de l’SNP i primera ministra escocesa, sabent que això el pot perjudicar fins al punt de tornar a cedir el govern als conservadors. Però Sturgeon afirma que això és tan sols una màscara, i que passades les eleccions, quan Miliband es vegi en minoria recorrerà a ells ni que sigui per un pacte no formal.

sturgeon_miliband_3280939b

Nicola Sturgeon i Ed Miliband. Font: The Telegraph / Alamy

L’altre opció, amb menys possibilitats, és la d’un govern conservador juntament amb el UKIP, el partit ideològicament conservador que defensa la sortida de la Unió Europea, i/o el DUP (Partit Unionista d’Irlanda del Nord). Si aquest fos el cas, es pot donar per garantit un referèndum en algun moment de la legislatura sobre la permanència a la UE.

Sembla ser que el “first past the post” té els dies comptats com a sistema electoral que garanteix les majories fortes. Al Regne Unit un govern de coalició hauria de ser l’excepció, però sembla complicat tornar a veure en un futur recent una àmplia majoria de cap dels dos “grans” partits.

Això ja està aquí. Que comenci l’espectacle de les minories.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús