ARA, al País Valencià

A propòsit de l’arribada de l’edició en paper del diari ARA al País Valencià s’encetà un debat entre part de l’esquerra i el nacionalisme valencians que considere que resumeix perfectament un dels mals que patim a este país d’orxata i de fartons.

Òbric parèntesi. M’abstindré de posar nom i cognoms perquè sóc un xic molt discret i perquè no tinc ganes de contestar amb contrarèpliques les rèpliques que m’arribarien, perquè déu sap que mai acabaríem. Tanque parèntesi.

La gran majoria d’esta part de la societat a què feia referència celebrà, com no podia ser d’una altra forma, la publicació d’una nova capçalera diària (encara que en el nostre cas siga la distribució d’una capçalera ja existent), però de forma gairebé immediata va arribar el primer però: que es fa a Barcelona.

Este fet, d’altra part prou obvi, ja que totdéu sap que l’ARA és un diari català, va ser l’espurna que encengué un debat a propòsit de la conveniència o no de prendre com a mitjans de referència diaris que no s’editen ni es publiquen a casa nostra, i se suggeria la necessitat (completament raonable) de crear un espai comunicatiu propi valencià i en valencià per evitar caure en provincialismes.

El problema real, però, és que, tret d’honroses excepcions que tampoc no esmentaré per si me n’oblide d’alguna, que un mitjà siga valencià (o fins i tot en valencià, com ocorre amb els informatius de Ràdio Televisió Valenciana, que són capaços de dedicar deu minuts a la inauguració d’una exposició de cabassets de vímet a Gata de Gorgos) no suposa cap garantia per evitar caure en actituds provincianes.

La prova del nou ens la donen els diaris valencians (en castellà, això sí) Levante-EMV i Las Provincias. El primer, originàriament batejat només com El Mercantil Valenciano, però incapaç de treure’s de damunt el prenom franquista imposat (com sí que féu en el seu moment La Vanguardia amb el cognom Española) tot i ser el diari progressista de referència per a una gran part de valencians destaca per les seues portades i titulars de bomber, com aquella que dedicà a cinc columnes i amb una foto immensa al fet que Madrid havia furtat als valencians el rècord Guinness (!) de paella gegant (!).

I Las Provincias, ai! Las Provincias, la bèstia negra de l’esquerra i del nacionalisme valencians, és com el gos que canvia d’amo però és incapaç de traure’s el collar perquè està tan domesticat que ja no sap passejar pel seu compte: encara retrona al cap de molta gent l’entrevista que el personatge Ramón Palomar (!) li féu a l’ecs!Molt ecs!Honorable Camps (atenció: després de més de dos anys sense haver-ne concedir cap) i durant la qual li preguntà, entre altres perles: “¿Si sus hijos le saliesen góticos, cómo lo encajaría?”.

Amb esta situació, l’arribada de l’ARA als quioscos valencians em sona a glòria divina.

7 comentaris

  • Un Ciutadà Qualsevol

    04/03/2012 11:31

    Molt bo, com sempre.

  • mraga

    05/03/2012 13:45

    Moltes gràcies!

  • Pellicer

    06/03/2012 9:01

    Però no dius res de la “polèmica”, que, fins on conec, no va passar d’algun fil a val.com. No trobes que per a l’ARA continuarem sent la nota exòtica? I no és un retret, és un fet que no es pot evitar per la nostra situació.

  • Andreu

    06/03/2012 18:14

    Ben dit; l’asfíxia comunicativa no l’arreglarà però ens alleugerirà una mica.

  • mraga

    06/03/2012 22:41

    Pellicer, no vaig seguir la ‘polèmica’ a val.com, sinó a través de blogs d’amics i companys. Sorry.

    Espere, però, que no continuem sent la nota exòtica i que l’ARA incorpore a poc a poc informació del PV. Per a això, està clar, caldrà que també incorpore lectors d’ací.

    Vindrà molt bé, Andreu. N’estic convençut.

    Salut i gràcies!

  • lectors

    17/03/2012 23:54

    Agafe el diari del dia nou de març, veig que posa que a València costa 1.20 euros, un xic car pense. El compre, veig que en la portada es destaca una notícia d’esports sobre el nostre país, una de segona línia. Secció d’editorial – claus del dia, tota la informació relacionada amb Catalunya, tema de la llengua i el TC. Actualitat, més Catalunya, dos pàgines sobre la ‘immersió’. Secció de política, la federació de partits CiU a Madrid una pàgina, actualitat política a Euskadi una més, mitja pàgina sobre el PP a Andalusia, una columna curta sobre Nóos, on s’esmenta a Camps, Compromís i IU. Societat 3 pàgines sobre Catalunya. Economia 2 Catalunya, 1 Grècia i 1 Espanya. I així podríem continuar fins l’extenuació. Per a un valencià aquest diari és absolutament il·legible. Esports, notícia de la F1, únic tast d’actualitat valenciana, però el Barça Regal troba més espai que la golejada del Valencia CF al PSV a l’Europa League. Fins i tot els diaris madrilenys tenen més informació, millor enfocament, més pàgines dedicades i més espai regular en portada. El Mundo té capçalera pròpia en la província central. Això no donarà ni per vendre els excedents.

  • jordi teixidó

    27/03/2012 22:20

    35 segons de video-animació per compartir
    http://vimeo.com/39289608

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús