Adéu Jorge

 

Totes les persones més o menys informades a les quals he preguntat què esperaven del congrés que els socialistes valencians han celebrat este cap de setmana a Alacant coincidien en una cosa: el cap d’Alarte rodaria com una pilota.

I poca cosa més, la veritat.

L’ecs!alcalde d’Alaquàs ha personificat com ningú més podia fer-ho la decadència de l’antic PSPV i ha incidit en la irrellevància de la (de moment) segona força política valenciana, rebaixant el discurs i allunyant-lo (encara més) de la societat, perquè durant estos quatre anys que Alarte ha mantingut, com ha pogut, el lideratge del PSOE valencià la intranscendència de les seues propostes i el caràcter aigualit del seues intervencions han constituït la tònica general de la política socialista, de forma que ha aconseguit el que semblava impossible: fer que els socialistes valencians perderen encara més quota de poder i, el que resulta més greu, qualsevol rastre de rellevància política i institucional.

Este congrés, per tant, s’ha limitat a ordir una conxorxa per fer-lo caure, però no de qualsevol manera, sinó amb acarnissament i crueltat: tota la morralla del partit s’ha posat d’acord per no aprovar l’informe de gestió que presentava Alarte i per nomenar Ximo Puig nou secretari general amb el suport de Mata i Romeu, el segon dels quals no ha tardat massa a fer valdre el seu suport a canvi del càrrec de portaveu.

En definitiva, doncs, el PSOE valencià ha tornat a fer-ho: encarrega el lideratge del partit a algú que, entre altres coses, ni tan sols té escó a Les Corts i compta amb un grup parlamentari de derrotats a la contra de la nova direcció. I a mi, la veritat, esta història em sona.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús