Retallar i rasurar

He de reconéixer que he perdut el compte dels drets civils i econòmics que en les últimes setmanes hem vist retallats (o arrancats de soca-rel en alguns casos) gràcies a l’ànim reformista dels ministres de Rajoy.

Els ingenus pensàvem que la terrible reforma laboral i l’anunci de regressions democràtiques com la cadena perpetua revisable, la tornada a la nova/vella llei de l’avortament o l’eliminació d’Educació per a la Ciutadania serien tot el que hauríem de patir d’este nou govern, però la realitat ha estat molt més dura: augment d’impostos contra el que anunciaven en campanya, atacs a la funció pública amb comiats massius, la retirada de les convocatòries d’oposicions públiques i els retalls als salaris dels funcionaris, la imminent politització de la televisió pública espanyola, l’augment general de taxes per accedir al sistema de justícia, la criminalització dels moviments socials que protesten contra les retallades anteriors fins arribar a la banalització del Codi Penal, el qüestionament sistemàtic de l’estat autonòmic i, ara, el desmantellament dels sistemes públics de salut i educació.

Les mesures com el copagament farmacèutic, ortopèdic i protèsic o la retirada de la targeta sanitària a milers de ciutadans, així com el fet d’haver de pagar el transport ambulatori quan no és urgent (sembla que la diàlisi i la quimioteràpia no ho seran) pel que fa a Sanitat i l’augment de la ràtio d’estudiants per aula a primària i secundària, l’increment de les taxes universitàries i l’acomiadament de milers de docents interins pel que fa a Educació se sumen a les que han posat en marxa els govern autonòmics com l’euro per recepta farmacèutica que s’haurà de pagar a Catalunya o les mesures derivades de la intervenció política que patim al País Valencià.

El pitjor de tot, però, és que els ciutadans ens hem assabentat d’estes retallades per boca d’uns ministres tan inútils i incapaços com Ana Mato i José Ignacio Wert. I per a això, la veritat, jo no estava preparat.

Etiquetes , , ,

2 comentaris

  • Enrique Reig

    04/05/2012 12:02

    Encara no ho hem vist tot, com deia Charles de Gaulle ” com els politics mai es creuen el que diuen, es sorprenen quan algu s’ho creu”

  • jjr

    15/05/2012 6:20

    La dita és: “Diu el mort al degollat, qui t’ha fet eixe forat?”, no “Li diu el mort…”. Amb menys contacte amb el castellà no l’imitaríem tant.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús