Fabra i la intranscendència

A la primera entrevista que li van fer a Alberto Fabra després de substituir Camps a la Presidència de la Generalitat li van preguntar si parlava valencià i ell va contestar que “Muy poquito”. I afegí “El mío es un valenciano de tomar café”. I encara més: “Le prometo que lo voy a estudiar. Me va a tocar, pero lo voy a hacer encantado”.

Me va a tocar” digué, entenc, perquè a partir d’aquell moment passava d’alcalde de Castelló a President de tots els valencians. Com si a la capital de la Plana en lloc de valencià parlaren xinés.

Diumenge farà un any d’aquella entrevista a Las Provincias i no sé si la competència lingüística de Fabra s’ha quedat al café (curt i sense sucre) o ja té nivell suficient per a demanar un tallat (amb llet desnatada), però el balanç del seu primer any a la Generalitat no podia ser més amarg.

És cert que la feina no era fàcil: heretar un país en fallida econòmica i un grup parlamentari farcit d’imputats i de morralla política no han ajudat el de Castelló a provar a posar ordre en el desficaci al qual ens portà, sobretot però no només, la nefasta gestió realitzada per Camps, del qual hui només ens queda una caricatura grotesca i ridícula.

Això, però, també tenia una part positiva: havíem arribat a un nivell tan exagerat de misèria econòmica, política i social que qualsevol intent per fer del País Valencià un territori normal seria ben rebut. Per molt xicotet que fóra.

La realitat, però, és que Fabra ha malbaratat estos dotze mesos sense posar ordre al calaix financer i sense haver gosat a alçar la veu a pesar dels casos de corrupció que s’estenen als escons del Partit Popular com una taca d’oli i ha decidit despenjar-se amb propostes destrellatades com les de reduir el nombre de diputats a Les Corts o traslladar a dilluns les festivitats del 9 d’Octubre o Sant Josep per fer front a la crisi, com si el nombre de diputats de Les Corts o els festius entre setmana foren els responsables del fet que les farmàcies valencianes no hagen cobrat des de gener la facturació presentada. Per exemple.

Fabra, al remat i en contra del que molts esperàvem, ha optat per la intranscendència i la irrellevància política.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús