Llengua i “llibertat”

A propòsit de l’esborrany que ha preparat el ministre Wert i de les mesures que últimament han posat en marxa el Govern central i molts autonòmics, algunes ments il·luminades ens diuen que no passa res perquè un pare vulga que el seu fill estudie només en castellà a un territori que compta amb dues llengües oficials, i que no costa gens fer una escola per a tres famílies que no volen que els seus fills siguen escolaritzats en català i, per extensió, que no passa res si garantim eixa possibilitat als pares de tots els centres educatius. O, ara, si continuem pagant l’escola privada monolingüe amb diners públics perquè ho faça.

Així, el discurs espanyolista en relació a les altres llengües de l’Estat es disfressa de llibertari quan en realitat és tot just el contrari ja que la “llibertat dels pares a triar en quina llengua s’eduquen els seus fills a l’escola” no existeix, de la mateixa manera que no existeix la ‘llibertat del pares a triar si els seus fills aprenen o no a resoldre equacions de segon grau”.

El sistema educatiu d’un territori amb una pluralitat de llengües ha de garantir que tots els estudiants siguen capaços de dominar totes les llengües oficials en acabar els seus estudis i per aconseguir eixe propòsit el sistema pot primar una llengua sobre l’altra si una de les dos juga en inferioritat de condicions.

A Espanya existeixen diferents models lingüístics a l’educació, i uns funcionen millor que els altres, però tots continuen garantint que milers d’estudiants acaben els seus estudis sense tindre un coneixement suficient d’una de les dos llengües oficials. Però, curiosament, esta llengua mai és el castellà.

Quan un pare es nega a que el seu fill aprenga euskera a Portugalete, gallec a Pontevedra o valencià a Torrent no està exercint la seua llibertat, sinó que està prenent una decisió que contravé el futur i els interessos del seu fill, assegurant-se que no serà capaç de dominar una llengua que necessitarà, per exemple, si vol treballar a l’administració o, senzillament, si vol entendre i parlar amb normalitat amb els seus veïns que sí que la parlen.

Però, clar, potser eixe és l’únic objectiu d’estos pares, d’este Govern i d’aquells que els fan d’altaveu.

2 comentaris

  • Joan Soldevila

    04/12/2012 11:04

    Gràcies per fer-me adonar de la greu mancança que suposa creure en un país que bno respecta el meu dret a expressar-me

  • Llengua i “llibertat” « Espai de llengua, cultura i educació

    04/12/2012 22:10

    […] a Ara.cat el 4 de desembre de 2012 Like this:LikeBe the first to like […]

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús