El calvari d’Alberto Fabra

Costa creure que algú amb el carisma d’una sabata i l’autoritat d’un tamagochi haja estat capaç de mantindre’s al cap de l’executiu valencià amb tot el que ha caigut en els últims mesos.

Des que substituí Camps, en juliol de 2011, Alberto Fabra ha passat per un via crucis tan despietat que al seu costat el calvari de Crist podria considerar-se un dia de relax a un spa de luxe.

Fabra no només heretà de Camps un país arruïnat i en liquidació com a conseqüència de la gestió d’uns nous rics de mans foradades, sinó que també ha hagut de fer-se càrrec d’un grup parlamentari farcit d’imputats, acusats i processats i d’un Consell on farien falta molts canuts per poder fer una sola o.

Durant els 17 mesos que Fabra porta de Molt Honorable hem vist com els casos de corrupció Gürtel, Brugal, Cooperació, Emarsa i Nóos avançaven als jutjats i com el nombre d’imputats creixia a Les Corts. Només cal recordar aquella èpica primera setmana d’octubre en la qual en poc més de 48 hores el Tribunal Superior de Justícia formalitzava l’acusació per corrupció contra Blasco (pel cas Cooperació), Castedo i Díaz Alperi (pel cas Brugal), tres diputats que encara mantenen l’acta i l’escó a Les Corts i als quals Fabra no mira directament als ulls per si esdevé una estàtua de sal.

Seria però, injust atribuir només a l’herència rebuda tot el calvari que està passant Fabra, ja que el Molt Honorable també té part de culpa: la incapacitat, la intranscendència i la falta d’autoritat de les quals ha fet gala el de Castelló des que assumí la Presidència de la Generalitat Valenciana han ajudat, i molt, a perpetuar la imatge del País València arrasat i podrit que ens deixà Camps i al qual Rajoy no gosa a posar un peu.

En eixe sentit, desembre no ha estat, tampoc, un bon mes per a Fabra i només en dotze dies el conseller Vela hagué de dimitir en ser imputat per haver filtrat informes secrets sobre el cas Cooperació al principal imputat, el diputat Hernández Mateo deixà l’escó en ser condemnat a tres anys de presó per prevaricació i pel cas Gürtel el TSJ processà Rambla (ecs!vicepresident de la Generalitat amb Camps) i les ecs!conselleres Milagrosa Martínez i Angélica Such, la primera de les quals arribà a ser presidenta de Les Corts, un lloc on encara avui tots tres mantenen l’escó i l’aforament.

És difícil imaginar que un govern puga suportar tot això sense caure (o sense ser intervingut), i per això cada dia que passa Alberto Fabra a la presidència de la Generalitat Valenciana és un puto miracle.

1 comentari

  • Albert

    19/12/2012 21:12

    Molt bona síntesi del que està passant al govern de la Generalitat Valenciana. Realment patim una situació de desgovern absolut que ens situa a tots els mapes de la incopetència, corrupció i nefasta gestió dels recursos. Europa ens mira entre sentiments de llàstima i extrema preocupació mentre que la senyora Rita Barberà es dedica a reivindicar el bon paper que ha tingut l’America’s Cup a València i les seues polítiques de grans esdeveniments front al treball d’investigació que han fet prestigiosos economistes de la BBC. Supose que ja l’únic que els importa és que parlen del país Valencià, encara que ja només siga d’una manera dolenta i negativa, el cas és deixar-los bocabadats.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús