Tenen responsabilitat els votants en els casos de corrupció?

Caldria començar enunciant una obvietat: de la mateixa forma que no tots els valencians som el PPCV, tots els catalans no són CiU. Però, i això és important, entenc que en els casos de corrupció política existeix una concurrència de culpes entre els corruptes i aquells que els recolzen electoralment.

Per dir-ho d’una altra forma: en els casos de corrupció existeixen diferents graus de participació que inclouen, també, aquells que possibiliten que els imputats, processats i acusats de corrupció continuen a les institucions.

No negue que el cas del País Valencià és paradigmàtic: de nord a sud, o el que és el mateix: de Carlos Fabra a Sonia Castedo i el cas Brugal, passant pels casos Gürtel, Emarsa i Cooperació, el PPCV ha vertebrat el país alhora que, encara hui, es manté com a força hegemònica a gairebé totes les institucions amb el recolzament de la majoria dels electors valencians.

Això no obsta, o no hauria d’obstar, però, per desviar l’atenció del que ha passat, i encara passa, a Catalunya amb Convergència i Unió: els primers tenen segrestada la seu principal del partit per fer front a una fiança de tres milions d’euros i tenen els casos ITV i Palau oberts; i els segons, democratacristians (!), han arribat a un acord amb l’acusació pública per evitar la presó al cas Pallerols a canvi de tornar la meitat dels 600.000 euros de diners públics que es van desviar per a finançar el partit i algunes butxaques particulars cristianes.

CiU ha aconseguit que els valencians puguem mirar els catalans directament als ulls i sense cap tipus de sentiment d’inferioritat, perquè la corrupció afecta tant els òrgans vitals de la dreta valenciana com de la catalana i tot i això la situació institucional d’uns i dels altres és immillorable: els primers mantenen la majoria absoluta a la Generalitat, a les diputacions i als mateixos ajuntaments que han arrasat en benefici propi i els segons acaben de reeditar un acord de govern amb ERC per mantenir-se a la Generalitat tot el temps que faça falta amb la qüestió nacional com a cortina de fum.

Qui ha possibilitat que totes dues forces continuen governant al País Valencià i a Catalunya són, justament, els electorats valencià i català, els quals, tot i ser conscients dels casos de corrupció que assetgen els capitostos del PPCV i de CiU han tornat a convertir-los en les primeres forces polítiques a una i a l’altra banda de l’Ebre.

Potser sona fort, i em fa una mica de por escriure-ho, però els votants del PPCV i de CiU mereixen la consideració de cooperadors necessaris en tots estos casos de corrupció.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús