Arxiu de la categoria ‘Cinema’

Pa negre i companyia

dilluns, 14/02/2011

La bona collita del film Pa negre al festival de Donostia, als premis Gaudí, als Goya i -n’estic segur- a altres certàmens que vindran, respon a la confluència de, com a mínim, cinc èxits:

1) L’èxit d’Isona Passola (Massa d’Or produccions),  Televisió de Catalunya i l’ICIC, que han apostat per una producció de qualitat i per la indústria pròpia que, de mica en mica, torna a agafar el fil del mercat. 2) El d’Emili Teixidor i la narrativa catalana contemporània que, un cop més, quan hi ha bon ofici i bon teclejar, ha demostrat que sap universalitzar temes, llocs i personatges propers sense por de l’injust estigma del folklorisme. 3) El d’Agustí Villaronga i el cinema d’autor que, en equilibri amb la comercialitat, ha sabut donar un to i un llenguatge personal a un producte que, d’altra manera, corria el risc de quedar descafeïnat. 4) L’èxit de la interpretació, fruit d’una escola d’actors i actrius formats entre el teatre i la televisió. I fruit, també, de l’encert d’apostar per un càsting infantil de proximitat. 5) I l’èxit de la llengua i aquells que hi han apostat amb orgull i encert, demostrant que en l’era de la comunicació global, quan les pantalles s’omplen de versions originals en suec, urdú o vietnamita, és un acte de normalitat projectar pel·lícules pensades i fetes en català aquí i a la Xina popular.

Aquests èxits, però, no són només atribuïbles a Pa negre.  És de justícia recordar altres títols de 2010 i dels últims anys que, d’alguna manera, hi han contribuït: Herois, Elisa K, Bicicleta, cullera, poma, Garbo, Tres dies amb la família, El cant dels ocells, Petit indi… O autors i productors com Portabella, Bellmunt, Ribas, Verdaguer, Forn, Pons,  Llorens, Miñarro, Luna, Gay, Colell i un llarg etcètera que, al costat de tècnics, guionistes i un públic fidel han fet, durant molts anys, la travessa del desert. Llarga i difícil. Però, en vista dels fruits, potser necessària.

[Més: Tres, dos, u…cinema (Octubre de 2009)]

Exportar l’arrel

dimarts , 11/01/2011

El director Kevin McDonald i el productor Ridley Scott han impulsat un projecte audiovisual innovador, que fàcilment podríem etiquetar com a cinema 2.0. L’objectiu: fer una pel·lícula sobre la vida quotidiana de persones de tot el món a partir de fragments de vídeos penjats a YouTube expressament per a l’ocasió. El resultat, Life in a day, es presentarà el 27 de gener al festival de Sundance. De les 80.000 propostes rebudes a través de la xarxa, n’han triat 331. I entre aquestes, n’hi ha tres de catalanes (vegeu la notícia).

Curiosament, els tres vídeos del país incorporats al film tenen un element en comú: la festa popular, representada d’una banda pels castellers (i per una enxaneta de la colla Jove dels Xiquets de Tarragona) i, de l’altra, per la cultura del foc (amb el correfoc de Masquefa i el ball del Drac Bufut com a protagonistes). Sens dubte, és una petita però bona notícia per a la internacionalització de la cultura catalana d’arrel. Una nova mostra que quan la tradició és viscuda, quan és popular -en el sentit estricte de la paraula- pot traspassar fronteres.

I és que el primer pas per exportar un producte és creure-hi. Això, en el cas d’una manifestació cultural, vol dir viure-la, gaudir-ne amb tanta naturalitat com orgull, sense complexos. I afortunadament, de la festa popular a la creació contemporània, de l’arrel a l’avantguarda, tenim prous motius per fer-ho.

[Més:  Slim Up, de Tonio Xou i Patrícia Martínez. Enxaneta: Virgínia Salvadó (YouTube) / Ball del Drac Bufut, de Daniel Mes (YouTube) / Correfoc de Masquefa, de Daniel Mes (YouTube)]