Entrades amb l'etiqueta ‘comunicació’

Cultura de butxaca

dimarts , 7/12/2010

Encara no som prou conscients de la revolució cultural que ha suposat -o està suposant- la generalització dels smartphones i altres ginys de butxaca que ens permeten estar permanentment connectats a la xarxa. Sense anar més lluny, servidor està escrivint aquestes ratlles estirat a una llitera, dins un bungalow d’un càmping de muntanya, després d’haver repassat les notícies del dia i d’intercanviar impressions i fotografies amb diverses persones mitjançant el Twitter. I si no fos perquè el cansament d’un dia farcit d’activitat em passarà factura en breu, ara podria escoltar música d’algun grup novell al seu Myspace, veure un curtmetratge via Youtube o observar les noves creacions que una amiga dissenyadora ha penjat al seu blog. La cultura ens assalta allà on ens trobem, amb immediatesa i gairebé sense demanar permís. Es tracta, això sí, d’una cultura de butxaca, que ens ofereix experiències fragmentades i de petit format, lluny dels plaers complets que podem obtenir amb la lectura d’un llibre, l’assistència a una representació teatral, l’audició d’un bon concert en directe o la vivència d’una festa popular. Però una cultura de butxaca que, cada cop més, i amb la tecnologia avançant a la velocitat de la llum, serà la font bàsica de coneixement i formació a què tindrà accés gran part de la població. Farem bé de no menystenir-la.

El futur comença ara

diumenge, 28/11/2010

El passat 4 de novembre vaig haver de seguir des de casa la presentació que el diari ARA feia al Palau de la Música de Barcelona. Coses de la grip.  Amb el portàtil sobre les cames i el mòbil a la mà no em vaig perdre cap detall del que passava dins del Palau, del que opinaven els que hi eren i, fins i tot, els que no hi érem (l’etiqueta #diariAra del Twitter treia fum). En acabar l’acte, vaig escriure: “Un diari que fa l’acte de presentació al Palau, el retransmet piulant i via streaming i posa Mazoni sobre l’escenari és el meu diari”.

Segurament per això, quan temps enrere en Guillem Carbonell, blocaire i piulador de referència, em va explicar el projecte multiplataforma de l’ARA i em va proposar de tenir-hi un blog vinculat, no vaig poder dir que no.  Tot al contrari: m’oferia la possibilitat de contribuir, d’alguna manera, a un projecte tan engrescador com necessari dins l’espai comunicatiu català.

Amb L’irradiador del port em proposo seguir dreceres en el camp de la comunicació i la difusió cultural. Sense gaires pretensions, potser sense un ordre i una estructura aparents, però amb la voluntat d’aprofitar les immenses oportunitats que ofereix la xarxa a una cultura com la nostra, tan viva però tan mancada d’autoestima.  El títol, manllevat d’un llibre de Joan Salvat-Papasseit és, a banda d’un homenatge a aquest poeta barceloní, una aclucada d’ull a la tradició popular i alhora avantguardista de la cultura catalana. “M’exalta el nou i m’enamora el vell”, que escriuria Foix (un altre poeta barceloní, amb permís de Sarrià…)

Com diu la campanya de llançament del diari: el futur comença ara. De fet,  ja ha començat. I em fa il·lusió participar-hi a cop de bit. M’hi acompanyeu?