Entrades amb l'etiqueta ‘música’

Projectar-se des d’un balcó

divendres, 10/12/2010

Valentia i originalitat. Tant l’una com l’altra són condicions necessàries -tot i que no automàtiques- per a l’èxit d’un projecte cultural. Valentia perquè impulsar iniciatives en el camp de les arts sempre és una aposta arriscada. Originalitat perquè, en un sector embafat d’esquemes repetitius i productes de masses, la imaginació és un valor en alça. Dues qualitats, aquestes, que estan a la base del Festival de Músiques des d’un Balcó, una iniciativa que dissabte va arribar a la tercera edició en el marc de la Festa Major de Sant Andreu, a Barcelona. Els ingredients semblen ben senzills: programar microactuacions de diversos estils (de la lírica a l’electrònica, passant pel jazz, el gospel o el rock) als balcons d’una plaça cèntrica en horari comercial. Però tots sabem que no hi ha receptes magistrals sense un bon cuiner a la rebotiga.

En aquest cas és en Josep Casellas, emprenedor del gremi de la producció d’espectacles, qui ens demostra que hi ha molt camp per córrer en el disseny d’activitats artístiques i en la programació d’espectacles de carrer. És qüestió d’esprémer el cervell (l’originalitat, que dèiem més amunt), però també de posar-hi voluntat i esforç, d’invertir-hi temps i, si cal, diners (valentia). “Mai no he fet targetes per vendre la meva feina. I ara això és com la meva targeta de presentació” em va dir en Casellas després de l’edició de l’any passat. Tot un encert i una bona estratègia de màrqueting, tenint en compte l’èxit de públic i el progressiu ressò mediàtic que ha aconseguit en aquests tres anys. Vet aquí la fórmula, doncs: valentia, originalitat i saber projectar-se. Si cal, des d’un balcó.

Més: Web del Festival /Facebook del Festival / Josep Casellas al Myspace / Josep Casellas al Twitter

Foto: Pere Virgili

Un brindis pel nen androide

diumenge, 28/11/2010

Mine!, Un brindis pel nen androide (Música Global, 2010)

Aquest és el suggerent títol del segon disc de Mine!, el primer íntegrament en català del grup, conseqüència directa del seu pas victoriós pel concurs Sona 9 de l’any passat. Més enllà de la portada d’influència degassiana hi trobem una dotzena de cançons ben travades, amb una sonoritat plena, contundent, marcada per l’ús de segones i terceres veus, i per la bona conjunció de les guitarres elèctriques amb instruments de tall més acústic, com el piano, el clarinet, la trompeta, el violoncel o el violí. Amb lletres originals que fugen dels tòpics i que, si els aborden, ho fan amb una barreja d’humor i resignació. Cal destacar les cançons: ‘Mil exemples’, ‘Pastís’, ‘Superficial’ i, sobretot, ‘Els amics de la cigonya’.

Més: Mine! a Myspace / Mine! a Spotify / Mine! a Twitter /Mine! a Facebook