Entrades amb l'etiqueta ‘Òmnium Cultural’

Veny, elogi de la diversitat

diumenge, 15/02/2015

Hi ha molts indicadors que ens permeten avaluar la vitalitat d’una llengua: el nombre de persones que l’entenen, la parlen o la saben escriure, la quantitat de mitjans de comunicació que la utilitzen (i la seva difusió), el nombre de llibres editats o les universitats on s’estudia. Són indicadors numèrics, fàcilment quantificables, de digestió lleugera per a la societat del titular en 140 caràcters.

Però hi ha una altra mena d’indicadors, més intangibles, que ens parlen de la riquesa i la diversitat de les llengües. Dels matisos i variants  que aquestes tenen en funció del lloc on es parlen o de qui les parla. És allò que coneixem com a variació lingüística. El mestre Joan Veny ho sap. I per això n’ha fet el principal objecte d’estudi durant la seva dilatada trajectòria acadèmica (que, per cert, no s’ha aturat) i, també per això ha estat guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Més enllà de les dades sociolingüístiques, ocupar-se d’una llengua vol dir, també, conèixer-la i gaudir-ne en la seva plenitud, amb tots els seus matisos, contradiccions i complementarietats.

En certa ocasió, una professora de català es lamentava de la manera com venem la nostra llengua: mentre el primer que aprenen els estudiants de francès és el mapa de la francophonie, mentre en les primeres lliçons de castellà es fa gala dels cuatrocientos millones, els llibres de català sempre comencen explicant els dialectes. Segons la seva opinió, és una mala estratègia posar l’èmfasi en la diferència més que no en el seu pes específic al món. Potser té raó, però la comparativa amb llengües que compten els parlants en centenars de milions i l’àmbit territorial en continents tampoc no ens beneficia gaire.

Sigui com sigui, el català sempre ha tingut el puntal en la tenacitat dels seus parlants. D’altra forma no s’entendria com, sense un poder polític o militar al darrere, sense les eines que tradicionalment han utilitzat les llengües per estendre’s i perpetuar-se, hagi arribat ben viva al segle XXI. I són aquests parlants els qui, utilitzant la llengua en els diversos àmbits de la vida quotidiana, ensenyant-la als fills o compartint-la amb amics i desconeguts, han permès que el patrimoni de sons, paraules i expressions que la conformen, amb tota la seva diversitat geogràfica, hagi arribat fins aquí.

Premiar Joan Veny és premiar totes les persones que, d’una punta a l’altra del domini lingüístic, s’han servit -i ens servim- del català com una eina de comunicació, de cultura i, per què no?, d’identificació col·lectiva. Com una eina viva i, per tant, dinàmica i canviant, cadascú amb la fonètica del seu racó de món, la morfosintaxi domèstica i el lèxic heredat de pares i avis. Un elogi de la diversitat.

[Foto: Òmnium Cultural]

Cabré

diumenge, 27/03/2011

Dilluns Òmnium Cultural donarà a conèixer el nom del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2011, el 43è des que Jordi Rubió va encetar una nòmina de personalitats rellevants de la nostra producció humanística i literària que han pogut ser reconegudes en vida. Una llista que l’any passat es va ampliar, merescudament, amb el nom de Jaume Cabré.

En un moment en què el concepte intel·lectual ha caigut en desprestigi i en què la societat va justa de referents, Cabré emergeix com un dels valors més sòlids de la nostra contemporaneïtat. En primer lloc, perquè és un bon creador, i és així com les cultures es reinventen, avancen i excel·leixen. La producció literària de Jaume Cabré, especialment en el camp de la narrativa, és una de les aportacions artístiques més rellevants d’aquest tombant de segle, tal com li reconeix la crítica i el públic de dins i fora del país. Els més de 100.000 exemplars de Les veus del Pamano venuts en alemany o la traducció de les seves novel·les a una dotzena de llengües en són bona prova.

En segon lloc, perquè a través de la seva obra aporta reflexions necessàries sobre la condició humana, el poder, l’amor,  la construcció de la identitat, la manipulació de la història o la necessitat de l’art. Reflexions que ha sabut transformar en matèria narrativa i personatges complexos, i que no només ha abocat sobre el paper, sinó també en el llenguatge audiovisual.

I en tercer lloc, perquè no ha defugit posicionaments clars respecte a qüestions rellevants de la nostra col·lectivitat, sense caure en el plamfletarisme estèril i partidista ni en el llast del políticament correcte i mediàticament adequat. I això és, també, el que s’espera d’un home de cultura. El suport de Cabré al procés de consultes populars sobre la independència i al dret de Catalunya a exercir la plena sobirania política, en un entorn que vacil·la entre la por i la hostilitat, és  un acte de valentia i responsabilitat intel·lectual que l’honora.

Tenim la paraula

divendres, 17/12/2010

El passat 10 de juliol, un milió i mig de persones van sortir al carrer i van convertir la paraula en una eina, en un clam de dignitat. La Nit de Santa Llúcia, que des de fa 60 anys és la festa de les lletres catalanes i, per tant, de la paraula, reprèn avui l’esperit d’aquella mobilització històrica i el posa damunt l’escenari de l’Àtrium, a Viladecans. La gent té la paraula. Una paraula que pot ser dita, escrita o cantada. Per això, sota la direcció escènica de Joan Font, l’auditori serà pres per persones de la vila, persones de totes les edats que, com fan sempre des de l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto Verdaguer, posaran veu a la paraula. Els acompanyaran els membres de Cor de Teatre, que amb les cordes vocals i els objectes quotidians com a únic instrument construiran la banda sonora de la nit, la paraula cantada. També hi dirà la seva la companyia Càndida, que, a cop de pinzell, farà de la paraula escrita, dibuixada, tot un espectacle per als ulls.

La cultura catalana és viva perquè la gent la fa viure. Per això, des d’Òmnium Cultural volem donar el protagonisme d’aquesta nit de les lletres als escriptors, als creadors, als comunicadors; però també, i sobretot, als espectadors, als lectors, a les entitats, a cadascú de nosaltres. Perquè sabem que som molts i que tenim veu. I ara tenim la paraula.

(Escrit per al programa de mà de la 60a Nit de Santa Llúcia, la Festa de les Lletres Catalanes)

Actualització (18/12): Premis literaris lliurats a la 60a Nit de Santa Llúcia (Ara.cat) / Premis comunicatius lliurats a la 60a Nit de Santa Llúcia (Omnium.cat)

Vídeo de la Nit (Tv3.cat) / Crònica de Nit al Telenotícies (Tv3.cat)