Entrades amb l'etiqueta ‘política cultural’

Mascarell i l’alineació institucional

dimarts , 28/12/2010

Ferran Mascarell serà, de nou, conseller de Cultura del govern de Catalunya i, per tant, la persona responsable de desenvolupar les polítiques públiques en matèria cultural. Unes polítiques que hauran -o haurien- de respondre als compromisos programàtics fets públics per CiU abans de les eleccions, però que Mascarell podrà enriquir amb idees pròpies i amb la llarga experiència adquirida com a gestor cultural, tant en l’àmbit públic com en el privat.

Amb ell es completa l’alineació institucional de la cultura catalana, és a dir, l’elenc de persones que ostenten les màximes responsabilitats en la gestió pública de la cultura catalana (per acció o per omissió) als territoris on és pròpia. En aquest sentit, Mascarell compartirà responsabilitats amb els homòlegs Bartomeu Llinàs, conseller d’educació i cultura de les Illes Balears; Trini Miró, consellera de cultura i esport del País Valencià; Susanna Vela, ministra de cultura i educació d’Andorra, i Marcel Mateu, conseller de patrimoni i catalanitat del Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord).

A banda de desenvolupar les polítiques culturals en cadascun dels territoris on governen, tots ells tenen la responsabilitat compartida d’afrontar un dels grans reptes de la cultura catalana al segle XXI: la projecció al món, la irrupció, de forma directa, en el mapa de les cultures universals, sense esperar la intermediació d’uns estats que (amb excepció de l’andorrà) no han demostrat cap voluntat de fer-ho.

El treball fet fins ara en el marc de la Fundació Ramon Llull (que,  amb l’eterna autoexclusió del govern valencià, agrupa la resta administracions) és un bon punt d’inici i ja ha assolit algun èxit parcial, com la projecció de la literatura catalana en el marc de la fira de Franckfurt 2007. Però poc més que això. Algú haurà de liderar aquesta alineació institucional i esprémer el potencial de la cooperació entre administracions per multiplicar la feina i assolir l’objectiu de situar la cultura catalana al lloc que li correspon: entre les més vives i dinàmiques d’Europa. Ferran Mascarell té la capacitat, l’experiència i la credibilitat suficient per fer-ho. Confiem-hi.

Més: L’hora del programa: les propostes culturals de CiU / Il·lustració: Antoni Tàpies (llull.cat)

El repte del Macba

divendres, 3/12/2010

El 28 de novembre de 1995, diumenge va fer 15 anys, es va inaugurar el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), un equipament que naixia per omplir un buit en l’oferta pública de la ciutat (i el país) pel que fa a la difusió de les arts plàstiques de la segona meitat del segle XX ençà. Però el projecte venia de més lluny, quan el 1959 un grup de persones encapçalades pel crític d’art Alexandre Cirici van posar les bases del que hauria de ser aquesta institució cultural, institució que no prendria cos fins al 1988, amb la creació d’un consorci format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona (vegeu-ne la història aquí).

Aprofitant la coartada que m’ofereix aquesta data rodona, m’atreveixo a apuntar el repte que, al meu entendre, encara té plantejat el museu, quinze anys després de la seva obertura: la creació d’un públic nou per a l’art contemporani. Un públic que ha d’anar més enllà dels cercles tradicionalment receptius i del turisme cultural urbà. Un públic propi, de la capital que l’acull, però també d’arreu del país. Un públic inèdit, que cal identificar, buscar, formar, seduir i, finalment, fidelitzar.

Però no ens enganyem, aquest repte no és exclusiu del Macba. La difusió i alfabetització cultural, la creació de públics presents i -sobretot- futurs hauria de ser l’objectiu bàsic, l’obligació prioritària de qualsevol institució cultural pública. Tampoc no és un repte fàcil. Gens ni mica. Però és, això sí, un repte col·lectiu.

Més:  Web del Macba / Ràdio web Macba / El Macba a Twitter

L’hora del programa: les propostes culturals de CiU

dilluns, 29/11/2010

Els programes electorals no serveixen, només, per guanyar eleccions. Serveixen, sobretot, com a fulls de ruta pautats per poder aplicar-los en cas d’assolir responsabilitats de govern. A priori, sembla que Artur Mas i Convergència i Unió no han de tenir gaires problemes per poder aplicar les propostes formulades al seu programa. Per això, crec que és bo que la gent del carrer -per dir-ho amb un tòpic- el coneguem, en fem seguiment i, si cal, n’avaluem l’aplicació. Si ens centrem en matèria cultural, objecte principal d’aquest blog, és bo que fem una ullada als cinquanta punts que el programa de CiU agrupa sota l’epígraf “La força de la cultura”. Podeu fer-hi un cop d’ull aquí.

Caldrà esperar a veure com es constitueix i s’organitza el nou govern, quins suports parlamentaris té, qui estarà al capdavant de l’àrea de cultura i quin equip formarà. Tot seguit, podrem començar a intuir quines prioritats, d’entre les apuntades al programa, abordarà primer, quines projectarà a llarg termini i quines es quedaran al calaix. Comencen uns dies apassionants per a aquells a qui ens agrada analitzar les polítiques culturals. Cadascú té les seves dèries…